La Vanguardia (Català)

Baixar del quadre

- Màrius Carol

Ala Fundació Godia de Barcelona hi penja una obra de la fotògrafa Ouka Leele, on es veu una jove nua que simula ser una deessa que ha baixat del qua

dre El judici de París, de Rubens, on apareixen Atena, Venus i Juno. La fotografia forma part d’una magnífica exposició titulada El Museu del Prado

i els artistes contempora­nis, inaugurada la setmana passada. Veient el vídeo on Beatriz Viana, directora de l’Agència Tributària, exclama “no sé ni el que he dit”, després d’una compareixe­nça davant la premsa en la qual va respondre múltiples preguntes sobre Luis Bárcenas, extresorer del PP, m’ha passat pel cap aquesta obra. Viana, acompanyad­a per la directora de Duanes, Pilar Jurado, va intentar respondre des del seu particular olimp de l’estrada, la butaca oficial i la bandera espanyola. Però en concloure, sense adonar-se que els micròfons encara estaven oberts, va pronunciar la seva sincera sentència. Com la deessa que va caure del quadre de Rubens, ella va besar el terra de la realitat. Viana va sortir del quadre com la model d’Ouka Leele. La directora de Duanes va fer la seva pròpia perfomance, ja que la política s’assembla cada vegada més a les arts plàstiques on la imaginació reinterpre­ta la realitat. Desgraciad­ament la política no ha aconseguit emocionar com ho pot fer un quadre, més aviat al contrari.

La directora de l’Agència Tributària va dir que no sabia el que havia dit, però se li va entendre tot

La directora de l’Agència Tributària és una tècnica en funcions polítiques, així que s’entén que es trobi més còmoda amb els números que amb les lletres. Però en aquesta Espanya convertida en un fangar la política passa per Hisenda, ja que està en les seves mans investigar tantes conductes reprovable­s que han posat contra les cordes tants servidors públics convertits en saquejador­s privats. La seva compareixe­nça va ser un viacrucis perquè no va tenir un moment de relaxament i, encara que és evident que cap ministeri no s’assembla a un spa, no cal insistir gaire per entendre que aquesta Hisenda que estreny i sovint ofega els contribuen­ts està obligada a estar més alerta que mai a tant defraudado­r que viu a l’edèn gràcies a tenir diners en un paradís.

Un dels moments més interessan­ts de la seva compareixe­nça va ser quan se li va preguntar sobre si seran investigat­s els beneficiat­s per l’amnistia fiscal. En total, gairebé 30.000 contribuen­ts, que van aflorar 40.000 milions, després de pagar amb prou feines un 3%. Però el que semblava una ganga, pot convertir-se en un malson en plena polèmica pels 19 milions que hauria blanquejat Bárcenas d’un compte a Suïssa. Viana va manifestar que pensen investigar tots els beneficiat­s, al contrari del que van prometre, i això vol dir canviar les regles del joc sobre la marxa. Encara que la directora de l’Agència Tributària va confessar que no sabia el que havia dit, els amnistiats van pensar que no només Viana havia baixat del quadre, sinó també que sobre la moqueta se li entenia tot.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain