Nobles i plebeus
Aquests dies són rics en notícies, però pobres en valors. L’encara duc de Palma, Iñaki Urdangarin, en l’escrit que ha presentat al jutge José Castro per recórrer la fiança assenyalada per la desviació de fons de l’Institut Nóos, al·lega la seva disconformitat amb la quantitat imposada pel jutge. Fins aquí res a dir; tots tenim dret a defensar-nos, només faltaria que no fos així.
En l’escrit es demana al jutge que retiri la fiança de 8,1 milions –imposada a ell i al seu exsoci Diego Torres– perquè, entre altres raons, crearia un “empobriment injust” al duc de Palma. Malgrat que s’oposa a qualsevol fiança, considera que seria més “equitativa” la xifra de 5,9 milions d’euros, per considerar l’altra “desproporcionadament excessiva”.
Cap de les expressions utilitzades se salva, però resulta realment punyent la de “l’empobriment injust”. No sóc ningú per dir què és just i què és injust; però hi ha certs termes que, sumats a certes circumstàncies –les que presumptament l’han portat a enriquir-se– i amb el que està passant en aquest país, no s’haurien d’utilitzar a la lleugera. Per molt que els dos conceptes –pobresa i injustícia– siguin relatius i per tant aplicables a casos més que distants.
Sense anar més lluny, encara que tenim exemples a tot arreu idonis des de l'inici de la crisi, el mateix dijous també llegia en aquest diari que el 70% de les famílies espanyoles han vist reduïts els seus ingressos l’any 2012. Les dades són del mes de gener i parlen –a partir d’una enquesta realitzada per Netquest– de les reduccions salarials, la pèrdua de llocs de treball i la impossibilitat d'estalviar.
Aquestes no deixen de ser més xifres a sumar en el mateix sentit respecte del creixement de la pobresa. Les dificultats diverses d’una part molt important de la ciutadania no deixen de créixer; no ja per arribar a fi de mes, sinó per mantenir unes condicions de vida mínimes, ni tan sols ja acceptables o justes. I tot això sense tenir problemes amb la justícia.
Però la història de la humanitat és sempre la mateixa, hi ha qui viu en una torre de vori i no sap com és la vida de la resta dels mortals, per molt que la tecnologia avanci –especialment la de les comunicacions– i se suposi que ens fa més propers els uns als altres.