Correcció i ciclisme

Barcelona és plena de gent políticament correcta, a qui freqüentment podem acusar de comportaments com els denunciats per Anthony Browne al seu llibre Ridículament correcte. Moltes d’aquestes persones no són altra cosa que progres de catecisme, que van pel món amb quatre idees fixes, sense introduir-hi matisos, idees que sovint esgrimei- xen de forma autoritària contra els qui no tenim les coses tan clares.

Dins d’aquest col·lectiu és fàcil trobar-hi ciclistes que transiten per voreres de poca amplada i passeigs reservats als vianants. Es tracta d’ecologistes de caricatura que ridiculitzen amb el seu comportament incívic el molt respectable i gens frívol moviment ecologista integrat per gent més formada, rigorosa i responsable.

Molts d’aquests ecologistes no tenen inconvenient a beneficiarse d’un servei col·lectiu de bicicletes que els permet baixar còmodament pels carrers costeruts de Barcelona, però que deixa l’esforç de pujar les bicicletes al seu punt d’origen a vehicles motoritzats, moguts –ai!– per energia obtinguda del petroli. Són ecologistes mentre la bicicleta baixa, però no quan és pujada pel vehicle motoritzat. “Así cualquiera”.

El servei –gens barat– rebut per aquests ecologistes és pagat no tan sols per ells, sinó també per la resta de contribuents.

Per què tants holandesos van en bicicleta? La resposta és fàcil: Perquè les seves ciutats són molt planes.

ELADI SAURA

Barcelona