Els premis Gramsci

Escric aquest rum-rum sense haver vist la cerimònia de lliurament dels premis Grammy. No sé si cap mugró rebel ha contravingut les instruccions precises que la CBS va passar per correu electrònic a tots els participants en la cerimònia. És un text francament exquisit que caldria estudiar a les facultats com una mostra de la censura en els sistemes democràtics a primers de segle XXI. Un prodigi de claredat expositiva que no deixa gaire marge a la interpretació sobre què pot sortir per la tele i què no. Com era d’esperar, parla de glutis i pits femenins adequadament coberts i crida l’atenció sobre els mugrons amb vocació excursionista, però entra en més detalls. No s’oblida de la cobertura de les regateres (superiors i inferiors), ni de la part baixa de les galtes del cul, allà on el gluti fa un estimball per reunir-se amb la cuixa. Qualifica de problemàtics els tirants i també els sacsons que es puguin formar a la part inferior d’un pit pel rebot del greix mamari amb la post abdominal. I sobre la regió genital arriba a especificar que no s’ha de veure cap inflor ( no visible “puf

fy” bare skin exposure). Redactar els límits de l’obscenitat és una tasca literària feixuga i molt desagraïda, perquè tots els lectors tendiran a prendre-s’ho com un text còmic. Els límits són sempre risibles. No fa pas tant (i segons on, encara ara) una espatlla nua o el tou d’una cama ja provocaven moltes inflors.

El correu que va filtrar Deadline.com conté també un parell de detalls no libidinosos. Per exemple, la prohibició de les samarretes amb missatge. Els possibles èmuls epigramistes de Mònica Oltra o David Fernàndez, doncs, tenien prohibit colar els seus presumptes missatges a la festa dels Grammy encara que els tapessin els mugrons. D’entrada, el correu prohibeix T-shirts que mostrin productes o marques comercials, però també diu que cal evitar l’exhibició al vestua

ri de qualsevol causa ( any organized cause) i això inclou pins ( or any other form of accessory). Finalment, la maledicció bíblica de Babel: “Foreign language on wardrobe will need to be cleared”. Res de missatges en llengües estrangeres. No fos cas. Recordo Claudia Schiffer desfilant amb uns arabescos que en realitat mostraven el nom d’Al·là en va. Recordo Johnny Weissmuller parlamentant, mig nu a la jungla, amb uns indígenes africans que l’amenaçaven a crits amb rostre adust però que en realitat deien acudits exhilarants en suahili. M’imagino, finalment, un premiat dels Grammy que llueix tatuada al cap una frase de Gramsci. No una de les clàssiques sobre l’hegemonia burgesa, sinó

aquella que va escriure a La città futura: “In principio era il verbo... No, in principio era il sesso”.