Després de la indignació
El 15-M dóna pes a la societat civil i modifica l’agenda política
“La revolta dels indignats ens ha ensenyat que no n’hi ha prou amb el canvi de les estructures per resoldre determinats problemes i aquesta és una lliçó que ens ha de fer reflexionar”, diu el sociòleg Josep M. Masjuan. Els moviments socials més recents, com el 15-M o el dels desnonats, han posat l’accent “en pràctiques concretes de la vida social i política com el control de la democràcia, els canvis en el sistema electoral… aspectes més peribles però necessaris per afavorir la socialització”, assenyala Masjuan.
I això ha estat possible perquè en bona mesura s’han incorporat a aquests moviments col·lectius gent més jove “no tan conta- minada per la religió, pel marxisme, pel liberalisme, que no pensen a canviar el model capitalista o en un canvi social sinó en respostes immediates, de tal manera que demanen coses tan concretes com unes regles fortes de control”.
Masjuan diu que el plantejament que es fan moltes persones indignades és tan simple com dir: què podem fer per neutralitzar aquests aprofitats? “Són moviments socials importants però no tan idealistes com en el passat, probablement ja no pensen en un món millor i saben que és més difícil eradicar determinats comportaments o actuacions personals. Els seus efectes pot ser que no siguin immediats sinó més a llarg termini”.
Jordi Bonet, investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, assenyala tres conseqüències del moviment del 15-M: la incorporació de nous temes a l’agenda públi-
“El 15-M va eixamplar la fractura entre les formes convencionals i innovadores de l’acció política”
ca, la recategorització de conceptes com la política, la democràcia, la participació o la transparència i l’emergència d’un nou actor que és la societat civil. I tot això independentment de les transformacions que més a llarg termini puguin haver-hi en la cultura política. Bonet, que ha publicat un estudi sobre el 15-M a l’Anuari del 2012 de l’Associació Catalana de Sociologia, considera que “la irrupció del 15-M ha contribuït a eixamplar la fractura entre les formes convencionals de l’acció política i les formes innovadores de l’acció política”.
Masjuan afegeix que “si en alguna cosa coincideixen el 15-M i el moviment independentista de Catalunya és que van començar amb petits objectius, amb mètodes diferents als habituals, al marge dels partits i els sindicats tradicionals, tot això indica que estem davant una nova època”.