Riallada: ‘hahaha’
No fa gaires decennis, semblava que la imatge i el món audiovisual s’ho havien de menjar tot, mentre que l’escriptura vivia en un declivi permanent i perdia atractiu i modernitat. Però les coses no són blanques o negres. Avui la lletra impresa torna a ser el pilar fonamental de la comunicació humana. I quan dic impresa ja no em puc referir només a la tinta sobre paper, sinó també a la pantalla de qualsevol giny que ens permeti llegir.
La dimensió que ha adquirit aquesta via de lectura i escriptura no havia existit mai fins ara. De fet, moltíssimes persones que escrivien ben poca cosa al cap del dia, avui es veuen abocades a fer anar tota mena d’aparells d’escriptura per comunicar-se. El cerimonial de la carta manuscrita, amb tota la pompa i circumstància, és avui un viatge amb autobús, una estona d’espera en un semàfor o un moment esgarrapat a la feina.
Va bé de saber, doncs, que “un simple ha equivaldria a un riure sardònic o irònic que no denota alegria; un
haha, a un riure sincer; i un hahaha, a una rialla”. Així ho explica Xosé Castro, un dels quaranta professionals vinculats a la llengua, al periodisme i al món digital que han participat en el llibre Escribir en internet. Guía para los nuevos medios y las redes sociales (Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores). Amb la publicació d’aquest manual, la Fundéu BBVA ofereix eines per professionalitzar-se a l’hora d’escriure en els mitjans digitals però, també, en les xarxes socials. És per això que la guia –coordinada pel periodista Mario Tascón i Per triomfar a la xarxa cal ser curós i educat, com recomana la guia d’internet de la Fundéu beneïda per la RAE– es divideix entre els usos socials i els usos professionals que ofereix la xarxa.
És fonamental adquirir hàbits i tècniques d’escriptura per treure el màxim profit de la comunicació a internet, i alhora uns mínims de correcció i educació. Amb el mòbil no només contestem un WhatsApp o un SMS (missatges que hauran desaparegut abans no ens posem d’acord sobre com hem d’escriure les sigles), ara també el fem servir per respondre correus professionals o, si més no, més formals, que no admeten el grau d’informalitat ortogràfica del xat, tolerat fins i tot pels experts.
Pel que fa a Twitter, a mig camí de la informalitat del xat i la formalitat d’un blog, la guia recomana respectar l’ortografia i construir frases que pugui entendre un públic ampli, més enllà del cercle d’amistats. Com que els tuiters estan exposats a la llum pública, una falta pot provocar que l’autor acabi “sotmès a l’escarni a la plaça digital de les xarxes socials”, com remarca Tascón. Recorden el
buestra d’Alejandro Sanz?