Un secundari amb empremta
JOAN DALMAU (1927-2013)
Dotat d’una poderosa veu i de rostre contundent, l’actor Joan Dalmau va forjar la seva carrera interpretativa als escenaris, i va saltar tardanament al cinema i la televisió a començaments de la dècada dels vuitanta. També allà va deixar una profunda empremta, sempre en qualitat de secundari que regnava en les escenes on intervenia.
Dues de les seves aparicions més destacades van ser a Solda
dos de Salamina i Mar adentro, i també el seu personatge a Vi
da y color, un avi que transmet al nét els seus ideals republicans i la màxima il·lusió del qual per continuar vivint és poder brindar per la mort de Franco, cosa que no aconseguirà. Joan Dalmau va morir dimarts passat, als 85 anys, a la casa on vivia a Coria del Río.
Nascut el 19 de febrer del 1927 a Montcada i Reixac, Dalmau es va formar als escenaris barcelonins i també a Sevilla, on finalment es va instal·lar. Tenia aquest caràcter nòmada que sol caracteritzar els actors que fan innombrables gires teatrals. Les seves actuacions als escenaris més recordades van ser a La verbena de la paloma, Don Juan Tenorio i –especialment– a La casa de las Chivas, la longeva i reeixida obra escrita pel recentment desaparegut Jaime Salom.
La seva primera actuació televisiva no la va fer fins al 1982, en un episodi de Vídua,
però no gaire, que protagonitzava Àngels Moll. I no va ser fins al 1984, quan ja havia fet 55 anys, que Dalmau va debutar al cinema gràcies a Gonzalo Herralde, que li va oferir un breu paper a Últimas tardes
con Teresa, adaptació de la novel·la de Juan Marsé. A continuació va interpretar el personatge d’un pagès a El complot
dels anells, dirigit per Francesc Bellmunt. A les ordres de Vicente Aranda va tornar a aparèixer en una altra adaptació d’un llibre de Marsé, amb un repartiment encapçalat per Victoria Abril, Antonio Banderas i Jorge Sanz.
Cada vegada més sol·licitat
fora del teatre, Dalmau va intervenir en sèries tan populars en el seu moment com Nissaga de poder, Makinavaja, Vientos
de agua o Estació d’enllaç, mentre que el cinema li va donar oportunitats durant tant temps regatejades.
Montxo Armendáriz el va di-
‘Soldados de Salamina’ i ‘Mar adentro’, dues de les actuacions més destacades de l’actor
rigir a les notables Secretos del
corazón i Silencio roto, i el 2004 era candidat al Goya com a millor actor de repartiment per la seva superba recreació del milicià Miralles a Sol
dados de Salamina, on David Trueba va revalidar l’èxit obtingut per la novel·la homònima de Javier Cercas. L’any se- güent va interpretar el pare de Ramón Sampedro (Javier Bardem) a Mar adentro, d’Alejandro Amenábar, que va ser guardonada amb l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
L’última aparició al cinema de Joan Dalmau va ser a Los
ojos de Julia, una pel·lícula dirigida el 2010 per Guillem Morales, amb Belén Rueda i Lluís Homar al capdavant del repartiment. En un comunicat emès per Aisge, la societat d’artistes i intèrprets recorda l’estima que els seus companys sentien per l’actor desaparegut. El cineasta Montxo Armendáriz afirma que Dalmau “va omplir de vida els seus personatges i alegrava la nostra en els rodatges. El trobarem a faltar”. Per la seva part, la jove i popular actriu Bárbara Goenaga li ha retut homenatge a Twitter: “Se n’ha anat un grandíssim actor, que a més d’ensenyar-te mil coses et feia riure com pocs. Una pèrdua molt trista”.
LLUÍS BONET MOJICA