L’hora dels ‘hostels’
Els albergs de disseny i de cadenes internacionals proliferen als carrers de Barcelona L’auge ha incrementat els establiments il·legals; el sector ja ha presentat 100 denúncies
La diferència entre hotel i hostel és la s de socialització. Això diu la presentació de molts albergs de nova generació que durant els últims dos anys han proliferat als carrers de Barcelona. Un negoci florent que, a diferència de la privacitat dels hotels, manté la filosofia de compartir habitacions, espais i experiències a preus molt econòmics però amb grans dosis de modernitat i disseny. Un tipus d’allotjament que fa tot just cinc anys no tenia lloc a Barcelona i que ara, a causa de la caiguda d’altres usos immobiliaris com el residencial i d’oficines, són una sortida atractiva per a inversors locals i internacionals. El filó també ha fet florir hostels que operen de forma il·legal i que estan posant en perill un sector que amb prou feines començava a despuntar a la capital catalana. Es calcula que per cada un de legal n’hi ha dos d’il·legals.
El màxim creixement d’albergs es va produir entre el 2011 i el 2012, quan es va autoritzar la creació de 21 hostels nous que van fer créixer l’oferta de 3.435 places a 5.133, segons dades del Consell Comarcal del Barcelonès (l’ens que controla aquest tipus d’allotjament junt amb les cases de colònies per delegació de la di- recció general de Joventut).
Actualment hi ha una oferta legal a la ciutat de 54 hostels, encara que hi ha en potència l’obertura d’alguns de grans dimensions que incrementaran l’oferta amb més de mil cent places noves, com el que la firma internacional Generator, amb establiments a Londres, Berlín, Dublín o Venècia, obrirà a principis de març al carrer Còrsega. La cadena, amb una llarga tradició a Europa, obrirà el que serà el seu primer hostel a Espanya i també el de més capacitat de Barcelona (646 llits), a més de 40 habitacions dobles d’hotel, situades en tres plantes. El director, Enrique Portales, explica que el futur hostel pretén lligar la programació cultural que es desenvolupi a la ciutat amb l’activitat del mateix alberg. “Oferir, a més d’un allotjament, un espai on es pugui compartir les activitats i la cultura de la capital catalana”, apunta. Per això, s’ha seleccionat de manera acurada el personal i també l’espai de les 114 habitacions i zones comunes. L’alberg es troba en un antic edifici d’oficines que s’ha rehabilitat.
Aquesta preocupació pel disseny també és present al hostel Sant Christopher Barcelona, igualment d’una cadena internacional. Un portaveu d’aquest establiment explica que cada habitació –amb llits que disposen de cortines– està decorada per un dissenyador català per oferir un ambient barceloní. En aquest sentit, apunta que el bar Belushi’s és el principal punt de trobada dels clients que s’hi allotgen.
“Moltes de les operacions de grans edificis que s’han dut a terme vénen d’abans de la crisi i en cap moment no es van plantejar pensant en aquest ús. Es van fer a partir de projectes residencials i fins i tot hotels de categoria, de 4 o 5 estrelles. Si no hagués estat per la crisi, hauria estat més difícil que els hostels haguessin tingut cabuda a Barcelona, i menys en llocs tan cèntrics”, asseguren Joan Gallardo i Roger Serrallonga, responsables de la consultora Bric Global.
De fet, l’entrada al mercat de les firmes Generator i St. Christopher’s, dues de les marques més reconegudes del segment a Europa, ha animat la incursió al sector d’alguns inversors locals interessants en aquest tipus de negoci. “Es tracta principalment d’hotelers de tota la vida que volen diversificar el seu negoci i es plantegen entrar al sector perquè, tot i que juguen amb preus molt econòmics, és un negoci rendible. També hi ha el perfil del promotor local i family offices que no tenen res a veure amb el sector turístic i que es planteja entrar com a alternativa a altres usos en hores baixes”, afegeixen.
I és que el concepte de hostel no té gaire res a veure amb la tradicional definició d’allotjament per a joves poc exigents que molts poden tenir en ment quan es parla d’aquest tipus d’establiment. “Hem esborrat la imatge de les habitacions de 25 llits i atrotinades. Es tendeix a habitaci-
ANY DE CREIXEMENT Entre el 2011 i el 2012 gairebé es va duplicar l’oferta de nous albergs a la ciutat PROMOTORS Inversors de tradició hotelera i cadenes estrangeres, els interessats DOS PER UN El sector calcula que per cada ‘hostel’ legal n’hi ha almenys dos d’il·legals
ons més petites, més cuidades. Es prioritza la imatge i la localització però sense oblidar la filosofia de compartir. Per això, per exemple, el wi-fi és de franc a les zones comunes. Perquè ningú no es quedi a l’habitació”, explica Gerard Belenes, director de màrqueting d’Equity Point Hostels, una cadena de capital català que disposa de tres hostels a la ciutat de Barcelona i sis més que estan repartits pel món, l’últim dels quals a Nova York.
Igual com ha passat amb els apartaments turístics, a l’empara del negoci dels hostels ha sorgit un volum d’oferta que es ven sota el mateix concepte però que opera de forma il·legal. Acatur, l’associació catalana del sector, que es va crear l’estiu de l’any passat per lluitar contra l’intrusisme, ja ha denunciat 77 negocis a Barcelona i està a punt de presentar 30 denúncies més. Ciutat Vella, sobretot el Raval, i des de fa uns mesos també l’Eixample, són els districtes on està proliferant més aquesta oferta no registrada. L’associació calcula que per cada plaça legal n’hi ha dues d’il·legals.
“La majoria de casos no són empreses les que hi ha al darrere. Es tracta més aviat de grups de socis o particulars que tenen un immoble o diversos pisos i decideixen embarcar-se en aquest tipus de negoci. Altres casos que hem trobat són pisos que s’acullen a la figura de pensió, que no poden tenir més de 20 places més o menys, i que en la realitat estan posant 50 o 60 lliteres convertint les habitacions gairebé en pisos pastera”, explica Carles Gras, president d’Acatur.
Malgrat que els preus als albergs se n’han ressentit –fins a finals de l’any passat no van començar a caure i ara es pot trobar llit per menys de 9 euros la nit–, el hostel es continua veient com un negoci rendible. “Ja ho era, però ara és molt més atractiu per la caiguda dels altres usos com les residències o les oficines.
De fet, Barcelona encara té capacitat de creixement de categories ajustades, com per exemple d’hotels d’una i dues estrelles, si ens atenim a les darreres dades que va fer públiques el consorci Turisme de Barcelona: només el 9% de les places i les habitacions declarades a la ciutat corresponen a aquesta segmentació”, apunta Joan Gallardo.
Una visió que no comparteix el sector. Molts dels seus empresaris consideren que l’alberg com a alternativa de negoci va deixar de ser rendible ara fa un any.
“Que hi hagi competència està bé, però en igualtat de condicions. Els preus han caigut en picat i nosaltres hem de complir amb tots els impostos i requisits, mentre que ells, no”, es lamenta Gras. Molts creuen que a la capital catalana s’ha instal·lat un laissez faire en matèria d’allotjaments turístics que només s’acabarà si es tanquen negocis il·legals per donar exemple.
A més, la singularitat de la figura d’alberg complica el problema de la lluita contra els il·legals. Es tracta d’establiments regulats a través de la Direcció General de Joventut de la Generalitat i el control dels quals està delegat als consells comarcals. Una cosa que té sentit en zones rurals, on els escolars i grups d’estudiants catalans són els principals clients, però que es posa en dubte a Barcelona, on els albergs són pràcticament allotjaments d’ús turístic i on al Consell Comarcal del Barcelonès li resulta difícil actuar per falta de recursos.
De fet, davant del contingent de denúncies presentades per Acatur, només ha obert uns sis expedients a establiments per excés d’ocupació i sis o set més per no complir algun dels requisits imposats als albergs. La resta de denúncies, més de mig centenar, les ha traslladat a l’Ajuntament de Barcelona perquè comprovi si disposen de permís d’activitat i, en el seu defecte, procedeixi al tancament. I de moment no se n’ha produït cap.
Fonts de Turisme de la Generalitat asseguren que s’està treballant en el tema, però el sector dels albergs urbans se senten desemparats per aquest organisme ja que només els tenen en compte a l’hora de recaptar la taxa turística i no per a d’altres accions que els puguin ajudar. “Els nostres problemes no són els seus perquè no som allotjaments turístics, però paguem la mateixa taxa que un hotel de tres estrelles, 0,75 euros per persona. De fet paguem més, perquè en els mateixos metres quadrats un hotel allotja dues o tres persones i nosaltres sis o vuit, així que la contribució és desproporcionada”, critiquen membres d’Acatur.