Barcelona celebra el carnaval
Rua oficial poc vistosa pels carrers de la Ribera
Uns centenars de participants, la majoria sense disfressa, tan sols amb algun complement festiu –capes, antifaços de cartró...– i uns quants milers de seguidors –tres mil segons fonts municipals– va ser el deslluït balanç del proclamat com a acte central del carnaval de Barcelona, que es va desenvolupar ahir a la tarda al barri de la Ribera.
Sembla clar que el carnaval no és el punt fort de Barcelona i que la crisi continua estrenyent, com es va poder comprovar en l’acte d’ahir. Un acte dividit en quatre parts. Es va iniciar a les 16.30 hores al passeig Picasso amb un ano- menat Sarau infantil amb ball de màscares. A l’hora anunciada, al lloc hi havia tot just un centenar de persones i una dotzena de nens disfressats. Un grup de músics amb vestimenta escassament carnavalera –la seva roba habitual i un plomall al cap– va amenitzar la funció.
A les 17.15 hores més o menys va començar la que en principi hauria de ser la principal desfilada del carnaval de la ciutat. Però les expectatives van distar de confirmar-se. Pel que sembla, algunes de les més de 30 rues que es van celebrar el dia anterior als barris de la ciutat van reunir més participants disfressats. De fet, la rua oficial del carnaval barceloní no havia estat anunciada com a tal, sinó que se li havia donat el títol de cavalcada del Rei Carnes-
toltes i el subtítol de “gran desfilada artística”. Va partir de l’avinguda Francesc Cambó i va finalitzar al passeig Picasso després de tot just una hora de recorregut per carrers del barri de la Ribera.
En la desfilada hi va haver uns cinc-cents participants dividits en vuit grups, set en representació de les antigues viles de Barcelona i un últim que acompanyava el Rei Carnestoltes, encarnat aquest any pel pallasso Tortell Poltrona. Cada grup que desfilava l’obria un petit grup de grallers vestits de carrer, o sigui sense cap vestimenta especial, i dues joves abanderades. Després hi havia un carruatge, com els de passeig per la ciutat, tirat per dos cavalls que transportava els delegats (un per grup) del Rei Carnestoltes i els seus acompanyants, i després un esbart de dansa vestit a la manera tradicional –esbarts que amb prou feines van lluir les seves habilitats de dansa–.
Finalment cada grup estava format per un grup de persones heterogeni i variable que representaven diferents entitats dels barris de la ciutat. Cap portava una disfressa pròpiament dita.
La Taronjada final al passeig Picasso va consistir en el llançament de confeti i globus
La majoria portava simplement una capa de color, l’habitual antifaç de cartró de les festes casolanes i uns quants globus de colors (cada grup tenia el seu color distintiu, això sí). El grup final, el del Rei Carnestoltes, tenia una banda musical una mica major, una dotzena de capdavanters i un seguici de suposats cortesans i agregats culturals i militars. La desfilada, a la qual no es va sumar cap grup d’espontanis disfressats, la tancaven tres camions de la neteja la tasca dels quals es va limitar a netejar les deposicions dels cavalls participants, ja que durant la rua no es va llançar ni confeti, ni serpentines, ni absolutament res.
Sí que es va llançar molt confeti, moltes serpentines i bastants globus (175 de grans dimensions), tots de color taronja –en això va consistir l’acte, el més animat de la tarda–, en la Taronjada final, que va tenir lloc al passeig Picasso.