Els ‘bed and breakfast’, una altra porta per a l’intrusisme
La xarxa s’ha omplert de desenes d’ofertes de propietaris que ofereixen llit i esmorzar als pisos on viuen
“Us podeu quedar en una de les boniques suites de la nostra renovada casa situada en un vell edifici històric de l’Eixample, on vivim amb els nostres tres gossos. Quan us lleveu, podreu gaudir de l’esmorzar i decidir si opteu per la llar tranquil·la per relaxar-vos, o si preferiu descobrir els llocs més emblemàtics de la ciutat, a un sol un pas de distància”.
Aquest és només un exemple dels múltiples reclams que utilitzen els bed and breakfast a l’hora d’anunciar-se als principals portals de reserves turístiques d’internet, on s’ofereixen habitacions, majoritàriament amb dissenys molt cuidats i de qualitat, a preus molt competitius, que oscil·len entre els 25 i els 120 euros.
I ja no es tracta d’una pensió, un hostal o ni tan sols un apartament turístic legal o il·legal, sinó d’una casa particular on compartir escenari amb els propietaris i on els gossos, segons aquesta publicitat, també són part de l’atractiu de l’oferta que s’ofereix als visitants, una modalitat d’allotjament molt habitual en altres països.
Una denominació comercial que, com en el cas dels hostels, fa un parell d’anys va començar a irrompre amb força a Barcelona amb propostes molt interessants i de qualitat però també amb l’aspecte negatiu d’haverse convertit en una altra porta oberta a l’intrusisme, segons re- coneix el mateix sector turístic.
En tractar-se només d’una manera de comercialitzar un producte, no d’una figura d’allotjament amb norma pròpia, el límit de qui pot i qui no pot ser un B&B és més complicat, reconeixen fins i tot fonts oficials de la Generalitat, conscients del fenòmen.
Un hostal o una pensió poden ser també un bed and breakfast. De fet, a les àrees urbanes i algunes zones de costa, petits establiments de tipus familiar estan explotant aquesta modalitat. Però els B&B en cases particulars no són legals a Catalunya
A Catalunya no són legals els ‘B&B’ en habitatges particulars fora de l’àmbit rural
excepte a les zones rurals, on conviure amb el propietari és un estímul a la comercialització del producte.
Així ho assenyalen fonts oficials de Turisme de la Generalitat, on amb prou feines han començat a posar ordre al tema dels pisos turístics quan ja li han començat a sortir altres fronts. El sector hoteler, un dels més regulats i amb més control, va anunciar fa poc la seva intenció de denunciar els establi- ments que ofereixen serveis a la ciutat sense disposar de cap tipus de llicència.
Una advertència que va llançar fa tot just un mes el Gremi d’Hotels de Barcelona junt amb l’Associació Catalana d’Albergs Turístics (Acatur), entitats que van assegurar que l’oferta d’allotjament turístic il·legal ha augmentat la seva presència a Barcelona de manera desmesurada en els últims anys.