Presses i pors compliquen la neteja de Flix
Els municipis que continuen depenent dels camions cisterna si es contamina el riu durant l’extracció exigeixen que es retardi l’inici de l’obra
L’ inici de l’extracció de les 700.000 tones de llots contaminats amb metalls pesants i radioactius, previst al març, ha reobert el conflicte d’interessos entre els que tenen pressa per començar la neteja i els que exigeixen que s’endarrereixi l’arrencada d’una obra que acumula anys de retard. Acuamed, l’empresa estatal a qui el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient ha encarregat la neteja, i l’Ajuntament de Flix (Ribera d’Ebre), amb el suport de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), estan pressionant perquè comenci l’extracció.
En contra hi ha la mitja dotzena de municipis que encara no tenen garantit el subministrament alternatiu en cas que la contaminació afecti el riu, aigües avall de l’embassament. La delegació de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre exigeixen no haver de dependre dels camions cisterna. Per què cal retardar la neteja? Mentre duri el dragatge dels fangs hi ha el risc de contaminació al riu, tal com preveu el pla d’emergències de Protecció Civil. La contaminació per mercuri és el que més preocupa. Unes 700.000 persones de les Terres de l’Ebre i Tarragona beuen aigua de l’Ebre, amb captacions directes i indirectes al riu i a través del denominat minitransvasament de l’Ebre. Aquest escenari va obligar el Govern central a desplegar el denominat Pla de Restitució Territorial (PRT), un projecte que establia un conjunt d’obres pensades per garantir l’abastament alternatiu.
Molts projectes continuen sense executar-se, alguns dels quals són clau. A l’acta de l’última reunió celebrada entre Protecció Civil, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Acuamed, i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), entre altres agents implicats, es va evidenciar que hi ha obres adjudicades encara sense acabar (Tortosa, Pinell de Brai, Benissanet i Vinebre) i que queden obres per licitar que “s’aniran fent a mesura que es vagin duent a terme les expropiacions”, segons es va fer constar a l’acta de la reunió del 25 de gener, sense concretar cap calendari. Estan justificades les presses? El Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient sosté que si es continuen demorant les obres d’extracció hi ha el perill de perdre el finançament compromès per la Unió Europea, del 70% d’un projecte de 165 milions d’euros. La Gene- ralitat, al contrari, argumenta que la subvenció comunitària no es perdrà, sempre que les obres s’acabin abans del 31 de desembre del 2015. No començar costa diners. Acuamed vol començar com més aviat millor per raons també econòmiques, ja que tenir preparat el personal i la maquinària a Flix sense començar les obres genera pèrdues. Algunes fonts apunten que la factura puja a un milió d’euros al mes, xifra que no confirma ni desmenteix Acuamed. A l’última reunió amb Protecció Civil, el representant d’Acuamed va demanar explícitament “agilitzar el calenda- ri perquè tenir l’obra aturada costa molts diners”. És segur començar? Acuamed, l’Ajuntament de Flix i la Federació de Municipis afirmen que es pot començar després que Protecció Civil aprovi l’actualització del pla d’emergències de Protecció Civil, aquest febrer. Fonts d’Acuamed confirmen que la neteja podria començar després del el 28 de febrer, data límit pactada amb Protecció Civil perquè es presentin la desena de plans d’emergència municipals que encara falten. Acuamed afirma, a més, que el Pla de Restitució Territorial “en cap cas no és una mesura destinada a garantir l’abastament alternatiu dels municipis de la zona, ja que aquesta funció l’exerceix el pla d’emergències”. Acuamed, com també l’Ajuntament de Flix i la Federació de Municipis, afirmen que el pla d’emergències garanteix l’abastament del 100% de la població. Preocupació a Jesús. L’Ajuntament de Tortosa (Baix Ebre) ha expressat la inquietud perquè el nucli de Jesús (3.900 habitants) no té garantit el subministrament alternatiu. “Les cisternes no són cap solució”, diu l’alcalde, Ferran Bel (CiU). Hi ha, però, el compromís oficiós del Ministeri d’executar les obres de seguida. El dipòsit sense aigua d’Ascó. El cas d’Ascó (Ribera d’Ebre) és paradoxal. Acuamed va finançar i va executar el 2010 la construcció d’un dipòsit d’aigua a la part més alta del municipi, amb un cost d’1’1 milions d’euros, que hauria de garantir una font alternativa d’aigua potable per a la població, de 1.600 habitants, i el personal de la nuclear d’Ascó, connectada a la xarxa municipal. Però la canalització que ha de portar l’aigua fins al dipòsit continua sense executarse, per la qual cosa Ascó és un dels municipis que haurien de ser proveïts amb cisternes. “És absolutament inviable”, destaca Jordi Jardí (CiU), president del Consell Comarcal de la Ribera. Acuamed responsabilitza l’ACA perquè encara no ha expropiat els terrenys. Les cisternes són garantia? Protecció Civil és l’encarregat de mobilitzar els camions cisterna per proveir la població, en coordinació amb els ajuntaments. Una de les dificultats és l’escàs nombre d’empreses que poden oferir el servei a la zona. A l’acta de l’última reunió del Pla de descontaminació, Acuamed es va comprometre a “mobilitzar les cisternes en funció de la demanda”, per tranquilitzar els municipis. Fonts consultades d’Acuamed recorden, però, que “l’organisme competent per mobilitzar les cisternes és Protecció Civil”.