La confiança de Trias
Xavier Trias està disposat a ser el primer alcalde de Barcelona que se sotmet a una moció de confiança per desencallar el pressupost municipal bloquejat pel desacord entre el seu govern en minoria i l’oposició. Les negociacions per trobar suports han fracassat pel tacticisme de tots els partits, que no volen sortir a una foto amb companyia inconvenient. A Trias no li ha interessat un pacte amb el PP. El va rebutjar molt abans de l’agressiva campanya de les passades eleccions catalanes que fa totalment impossible una entesa entre aquests dos partits. I ara encara menys, després de la recent ruptura del pacte que els convergents tenien amb els populars a la Diputació de Barcelona.
L’alternativa d’un acord amb el PSC ha quedat també impossibilitada per la decisió socialista d’erigir-se com a oposició a la nova majoria (CiU i ERC) que dóna suport al Govern de la Generalitat. Aquesta estratègia s’ha adoptat malgrat que el cap del PSC a l’Ajuntament, Jordi Martí, seria partidari de treure profit d’un eventual suport al feble govern de l’alcalde Trias.
Què passarà els propers dies? Assistirem a un guió previsible. Populars i socialistes intentaran que els pressupostos incorporin les seves propostes plantejades al novembre abans que arribés l’ordre de votar-hi en contra des de les seus centrals del PP i del PSC. Per la seva banda, Trias té clar que aquesta moció de confiança és una operació més tècnica que política. En altres circumstàncies, els dos principals partits de l’oposició, sabent-se sense possibilitats reals de desbancar l’alcalde, haurien aprovat o s’haurien abstingut en la votació dels pressu-
La moció de confiança a Trias és una pèrdua de temps per la impossibilitat real de configurar una alternativa
postos i podrien sortir reforçats davant la ciutadania per haver facilitat el desbloqueig. Però com que no estem parlant de política sinó d’estètica, ara han d’aparentar una altra cosa. Per això, PSC i PP impediran l’aprovació del pressupost en el proper ple i forçaran que s’activi el termini d’un mes perquè s’articuli una majoria alternativa a Trias. El reglament municipal preveu que aquesta majoria ha de ser absoluta, cosa que obliga a sumar 21 regidors en el cas de Barcelona. Ni un hipotètic i actualment impossible pacte entre PSC (11) i PP (9) seria suficient i haurien de buscar un tercer aliat en ICV o UxB. Per tant, és improbable que es configuri una nova majoria. D’aquesta manera s’aprovaran automàticament els comptes presentats per Trias, l’alcalde quedarà ratificat i caldrà veure quin desgast polític li suposarà haver passat per aquest tràngol inèdit. També sortirà malparada l’oposició per la impotència d’articular una alternativa.
Mentrestant, els barcelonins hauran assistit a un lamentable espectacle polític (un altre) i a una inútil pèrdua de temps que ha retardat quatre mesos el nou pressupost. I l’estratègia? Fracassada perquè cap dels partits haurà aconseguit sortir millor a la foto. #etfelicitofill