Interpretació

OBC

Director: Michel Tabachnik Lloc i data: L’Auditori, (8/II/2013)

Hi ha diferències entre la rutina i l’excepcionalitat, entre una còpia textual i la interpretació, i són diferències que solen animar l’espectador a discutir els seus gustos, a pensar i reflexionar, a més de –esclar– a divertir-se. Penso que aquest pot ser un dels corol·laris d’aquesta col·laboració –que sens dubte millorarà el seu resultat diumenge– del director suís Tabachnik amb l’OBC, amb versions de la Simfonia núm. 3 de Brahms i La Mer de Debussy que van intentar dir coses. El tempo amb què va plantejar la monumental simfonia de Brahms, obert, i més que lent, ampli, per donar cabuda i reflex a les seves qualitats interiors, va lluir. Així, va donar protagonisme al fraseig de secci-

Bones dinàmiques i matisos de fraseig que van fer el missatge ondulant

ons de la corda, tot subratllant el seu color; a la fusta; amb una percussió de caràcter, bonica frase de trompa i bona atenció a la complexitat rítmica. Una cosa semblant podem dir de La Mer de Debussy, pel que fa a concepció i resultat, ambiciós, tot i que segurament amb més temps d’assajos es podia haver perfilat la potència del crescendo, els contrastos; i tot i així gaudim del bonic so de la trompeta solista, d’un fraseig elegant i expressiu a la corda. Bones dinàmiques i matisos de fraseig que van fer el missatge ondulant.

Una mica més passada per aigua va ser la versió de la Suite de Danses de Bartók, d’expressió més continguda, vital, però que no va arribar a reeixir en la força popular que solen tenir. Un bon concert, amb un director amb idees i una orquestra sensible.