Cor i cervell

Dorantes / Sin muros

Lloc i data: Barts. Festival del Mil·lenni (9/II/2013)

David Peña Dorantes, el pianista de Lebrija, va oferir dissabte passat un esperat concert a l’antic Arteria Paral·lel (avui anomenat Barts) on vam poder sentir part de les seves últimes obres i del seu últim treball discogràfic Sin muros. Poc vam haver d’escoltar per poder apreciar la maduresa creativa de les seves composicions. Els temes que ens va oferir van ser brillants, més elaborats i més cerebrals que en els seus principis, però sempre amb aquest segell efectista que impressiona i amb la seguretat que li dóna la seva depurada tècnica pianística. Tampoc no va faltar a les seves obres aquest leitmotiv flamenc i racial que l’ha caracteritzat sempre.

Les seves composicions són sempre equilibrades, ja que sap com barrejar amb intel·ligència captivadors moments de força brillantíssims, turmentats, per recalar en uns illots de calma amb recessos melòdics d’una clara sensibilitat que aconsegueixen redimir-nos de tant tro farcit d’efectis- mes, sàvies dissonàncies i bitonalitats.

Tornant al flamenc, en els temes de Dorantes no s’abusa de la cadència andalusa, com habitualment fan clàssics i jazzístics quan s’acosten al flamenc, però batega en tot moment el seu cor flamenc en els ritmes amalgamats de la soleá i es respira l’essència dels pals del cant, especialment en els de subdivisió ternària com és el cas de les buleries i de les alegries.

Fins aquí el Dorantes compositor. Del Dorantes pianista poc més es pot dir: brillantor, virtuosisme, saber estar i saber escollir amb veritable encert dos acompanyants extraordinaris al contrabaix i a la percussió. La seva actuació dins del marc del Festival del Mil·lenni va ser memorable i l’èxit els va obligar a regalar-nos tres esplèndids bisos.