El debut del Biel, el Nil i la Xènia
Molts pares s’animen a portar els fills a visitar el Camp Nou per primer cop
No busqueu el seu nom a la fitxa del col·legiat Iglesias Villanueva. No el trobareu ni entre els titulars ni amb els suplents. Tampoc no sortirà a l’estadística oficial del partit. Però al Barça-Getafe va debutar en Biel amb la samarreta del Barcelona al Camp Nou. Portava el número 29 a l’esquena personalitzada amb el seu nom sobre el dorsal, el mateix que el dia que va néixer. Els seus cognoms són Cabezas Carbó, només té 8 mesos i ahir va trepitjar –no pel seu propi peu– l’Estadi en el seu baptisme blaugrana.
No va ser l’únic. Va ser un fenomen generalitzat. Aprofitant l’horari matutí, molts pares es van animar a permetre que els
UN RECORD INESBORRABLE “Quan el nen sigui gran li ensenyarem les fotos per explicar-li com va ser la seva estrena” EL VESTIDOR ENCANTAT “Com més partits al matí, millor”, demana Thiago; “Semblàvem juvenils”, recorda Tello TERCERA MILLOR ENTRADA 85.610 espectadors van poblar la grada, deu mil persones més que en l’última visita del Getafe
més petits de casa coneguessin de primera mà el coliseu barcelonista. La data d’ahir quedarà marcada en vermell per a moltes famílies de culers i passarà al record col·lectiu, quedarà immortalitzada a l’àlbum fotogràfic familiar i serà un matí que sortirà a les converses de sobretaula durant anys. El planter de barcelonistes no s’atura. Ahir tots van viure l’inici d’una cosa especial.
La veritat és que no semblava que els nervis de la primera vegada passessin factura al Biel perquè, a falta de mitja hora perquè comencés el partit, dormia plàcidament. “Encara és petit per assabentar-se’n, però sempre riu quan li cantem l’himne del Barça. L’hem portat perquè era el somni del pare”, relata la Marta. “Li ensenyarem les fotos i l’hi explicarem”, afegeix l’Adrià. “Si juguen més tard de les cinc és impossible venir”, protesta ella.
La novetat va triomfar. El públic va fer l’onada. I l’experiment va agradar al vestidor. “Com més partits a aquesta hora, millor”, demanava Thiago Alcántara. “Si hem de tornar a jugar a aquesta hora, no hi tindrem inconvenient”, assegurava Gerard Piqué. “La llum del sol m’ha recordat els partits de juvenil”, rememorava Cristian Tello. “Ha estat estrany dir bon dia en comptes de bona nit, però ha estat un matí de futbol ben bonic”, admetia Andoni Zubizarreta. “L’afició ha estat molt bé. Hem viscut una gran festa, amb molts nens, i s’ha vist un gran espectacle”, aplaudia Jordi Roura.
El futbol és de la canalla. Les seves ganes de jugar el mantindran viu. La seva passió per un equip el perseverarà. El futur és seu. Del Club Super 3 passaran a ser socis del Barça. Canviaran mirar a la tele la sèrie d’Oliver i Benji per presenciar en directe el joc de Messi i Valdés. Només el temps dirà si en Biel serà el típic culer patidor de mena o el nou prototip de jove aficionat que es menja el món quan parla del Barça. L’ocasió, doncs, era excepcional per fer-los tornar al camp. Feia 47 anys que el Barcelona no jugava a casa un partit de Lliga a l’hora del vermut, o del brunch, com diuen ara els moderns. I la parròquia va respondre. Només el clàssic contra el Madrid i la visita de l’Atlètic, el segon classificat, van despertar més expectació. 85.610 espectadors van poblar les grades, gairebé deu mil persones més que la temporada passada per veure el Getafe. Això sense comptar-hi la canalla, perquè els menors de set anys no paguen entrada.
En Robert caminava orgullós de la mà del seu avi Esteve perquè anava a veure els seus ídols. L’Arnau anava a collibè del seu pare cap al seient. A en Josep Maria li costava avançar. “Sempre dèiem de venir tots, i era el dia”, admet el pare envoltat dels seus tres fills. La gran, la Blanca, és tota una experta. El Jan i la Clara s’ho miraven tot amb els ulls oberts. La Laia i la Xènia havien passat per la quilomètrica cua per pintar-se la cara. “Els encanta disfressar-se i posar-se la samarreta, però al partit no hi paren gaire atenció”, reco- neix el seu progenitor.
El Barça es va prestar a jugar a mig matí perquè aquest cap de setmana no hi havia futbol base pel Carnaval. També hi va haver disfresses al Camp Nou. Com el Quique, que va treure profit de la semblança de colors de l’Spiderman amb l’uniforme del Barça per convèncer la seva mare d’anar vestit d’home aranya. En canvi, el Xavi i la Maricel van haver de prohibir a l’Aran i al Nil que es posessin els pantalons curts. Però tots quatre duien la samarreta del Barça. “És molt maco veure el Camp Nou amb sol. Sembla un partit de Mundial”, assenyala la Maricel. Al Pau el va impressionar “com n’és, de gran, el Camp Nou, i que petits que es ve-
nyosa, li van cridar l’atenció els càntics de la gent.
Era el dia de la canalla a l’Estadi, i Thiago Messi, Luca Villa, Valeria Iniesta i Milan Piqué van rebre les celebracions dels seus pares futbolistes. Festival de la infància a la ges- pa i a la grada. Tot i que alguns espectadors no van veure els últims dos gols per sortir de pressa per arribar ràpid a dinar a casa. Hi ha coses que no canvien. A les dotze del migdia o a les deu del vespre. A la taula i al llit, al primer crit.