El senyor Oohhhh
Iniesta torna al mig del camp i ofereix al mercat asiàtic un catàleg espectacular de futbol
Com passa a tot arreu, el Camp Nou crida els gols, esbronca els adversaris i protesta decisions arbitrals. Crits, càntics i aplaudiments, és la clàssica litúrgia de la grada, però l’estadi blaugrana ha patentat una expressió d’admiració. Un oohhhh sostingut, dedicat a accions moltes vegades intranscendents de cara al marcador però fascinants des del punt de vista tècnic i estètic. No hi ha ningú com Iniesta que sàpiga fer sortir aquest oohhhh de les entranyes del barcelonista estupefacte, captivat per trucs de prestidigitació només a l’abast de superdotats amb futbol d’etiqueta pròpia.
En la matinal, Andrés va protagonitzar una actuació superba. No és cap novetat. Aquesta temporada, únicament alterada per una lesió que es va produir en el Geòrgia-Espanya al setembre i que el va mantenir apartat durant tres setmanes, el de Fuentealbilla s’ha instal·lat en un nivell il·lustre i una regularitat total. Gravita sobre el terreny de joc i cobreix amb capes de delicadesa accions molt enverinades. No són efectes pirotècnics ni concessions a la grada, el més extraordinari és l’aparent naturalitat de les maniobres d’Iniesta, sense pentinats, tatuatges ni altres artificis. Elegància en estat pur.
Ahir, coincidint amb el seu retorn a la posició de volant, va intervenir decisivament en la fabricació dels tres primers gols. L’assistència a Alexis en el primer és prodigiosa, en els límits de la versemblança. Una passada similar a Thiago, un servei profund i il·luminat a l’àrea, va acabar amb el gol de Messi. De la clarividència d’Andrés va sorgir també una pilota enviada a Alba que va facilitar el gol de Villa, que va sumar la vuitena titularitat i la sisena diana a la Lliga. El mag d’Albacete va completar la seva actuació amb el cinquè gol del Barça esprement una pilota òrfena. “La meva felicitat no canvia per mar- car o no marcar –va explicar després del matx–. La meva felicitat es regeix per fer bé les coses al camp, i fins al dia d’avui tinc aquesta sensació”.
Així, doncs, Iniesta és feliç, i el barcelonisme, també. Canta gols, però també assaboreix un control d’esperó insòlit o el toc de seda que serveix per rescatar amb suavitat una pilota profundament dividida. Fa un oohhhh espontani quan Andrés, envoltat d’adversaris, practica un exer- cici d’escapisme que aclamaria Houdini en persona i surt de la gàbia indemne i amb l’esfèrica sota control. Andrés va desplegar un catàleg prodigiós i original de futbol d’autor davant el mercat asiàtic, on s’ha guanyat una magnífica reputació. “No para de sorprendre –va dir Cristian Tello–. Té un nivell espectacular i en cada partit fa una demostració de la seva qualitat tècnica”.
Segons revela, Iniesta té bones sensacions aquesta tempora- da. “És qüestió de poder augmentar (el nivell) de cara als partits que vindran, que són els més decisius i els més importants”, explica. Ahir se’l va veure més fresc, intens i sacrificat que algun dels companys que tenen menys oportunitats, cosa que no deixa de ser un bon senyal per a l’afició blaugrana. I, com sempre, va subratllar la importància del col·lectiu sobre el rendiment personal. Un conjunt que va rendir perfectament, segons prova
UN DIA RODÓ Va intervenir en els tres primers gols, va marcar el cinquè i va deixar detalls tècnics admirables GOL COL·LECTIVITZAT És la sisena vegada que sis jugadors del Barça marquen en un mateix partit de Lliga
l’existència de sis golejadors diferents. És la sisena vegada en la història del Barça a la Lliga que sis jugadors marquen en un mateix partit. L’anterior va ser el novembre del 1996, quan Popescu, Luis Enrique, Ronaldo, Bakero, Figo i Roger Garcia van marcar en el 6-1 contra el Valladolid. Messi, que va enviar una rematada al pal, va anotar per tretzena jornada consecutiva i continua engrossint una marca única. El pròxim serà el seu gol número 300 amb el primer equip. Oohhhh.