Atac contra Cristiano
El United no se sent favorit en el duel amb el Madrid perquè té problemes en defensa
Si Mourinho i el madridisme en general estan obsessionats a guanyar la décima, sir Alex Ferguson no es queda curt. Si per al portuguès representa la seva taula de salvació al Bernabeu –o una sortida gloriosa amb rumb a altres paratges–, per a l’escocès consisteix a posar la cirereta al seu brillant historial abans de la jubilació, i col·locar el Manchester United en el club exclusiu dels tetracampions d’Europa.
El United ocupa una posició gairebé idèntica a la del Barça a la Premier League, amb un ampli avantatge sobre el segon (Manchester City). Però fins i tot els aficionats més acèrrims d’Old Trafford admeten que el líder de la lliga anglesa està actualment en l’escalafó del futbol europeu un esglaó per sota dels blaugrana, del Reial Madrid i –potser– del Bayern de Munic.
Els diables vermells no se senten ni de bon tros favorits en el xoc de vuitens de final de la Champions contra els merengues, per molt que estiguin al corrent dels problemes al vestidor del Santiago Bernabeu, de les filtracions de Sara Carbonero, del fet que Higuaín i Benzema hagin caigut en desgràcia, de les divisions entre els jugadors que representa l’agent de Mourinho i la resta de l’equip, i de l’ultimàtum que suposadament Iker Casillas, Sergio Ramos i la resta de campions mundials han donat a Florentino Pérez respecte a la continuïtat del conflictiu tècnic madridista.
En tot cas, el joc irregular dels blancs obre una escletxa perquè el Manchester United pugui pro- vocar una sorpresa. Igual que la del Madrid, el Barça o el Milan, amb innombrables títols a les vitrines, l’afició del Manchester United és molt exigent amb el joc del seu equip i no té al·lèrgia a les crítiques. Per tant, és la primera a admetre les fissures –sobretot de- fensives– del conjunt de sir Alex Ferguson, i a atribuir l’avantatge en el campionat tant a les debilitats alienes com al poder propi.
No era previsible que el Manchester City flaquegés tant en la defensa del seu títol de lliga, i que després de 26 jornades ja hagi perdut tres partits i n’hagi empatat vuit, tres a casa. Tampoc no era imaginable que el Chelsea entrés en crisi tot just després de guanyar l’anhelada Champions, ni que Abramovich optaria per desempallegar-se de l’heroi de Munic, Roberto di Matteo, des- prés d’un parell de mals resultats, i que després l’oligarca rus contractaria a la desesperada un Rafa Benítez que enyora tant Anglaterra que la seva família encara viu a la rodalia de Liverpool.
Però el futbol és com és, i el Manchester United és un club que no fa escarafalls dels favors ni malgasta les oportunitats. Sense brillar del tot, després de patir tres derrotes des que va començar la temporada, és el líder còmode d’una lliga anglesa que ha perdut qualitat malgrat que l’eco-
ARMES PODEROSES El que millor funciona al United és el tàndem demolidor format per Rooney i Van Persie
nomia britànica és un paradís comparada amb l’espanyola o la italiana.
Però la percepció dels analistes i aficionats que segueixen la Lliga per televisió és que la diferència respecte al Barcelona i al Reial Madrid ha augmentat, i que els dos gegants espanyols estan per sobre de les misèries col·lectives de la resta del país.
El que millor funciona al Manchester United és l’atac, amb el tàndem demolidor format per Wayne Rooney i Robin van Persie, com a excepcionals pals de paller. I el que no funciona és la defensa. Tant Vidic com Ferdinand no conformen la fortalesa de fa uns anys perquè han envellit i han tingut alguns problemes físics, i el porter De Gea falla massa a les sortides i amb els peus. Encara que frenar el vell conegut Cristiano Ronaldo, que va marxar per diners i no va deixar gaires amics a Old Trafford, serà per a tots els d’Alex Ferguson una motivació afegida.