Entrenadors d’un sol ús
Els clubs italians canvien de tècnic sense parar i aquesta temporada ja n’han acomiadat deu
En els temps que corren l’estabilitat laboral no és un valor gaire de moda. Però a Itàlia poques professions passen tanta precarietat com els entrenadors de la Sèrie A, la primera divisió de futbol. La filosofia del tècnic kleenex, d’un sol ús, s’ha imposat. Aquesta de temporada ja hi ha hagut deu canvis de míster. La palma se l’emporten el Genoa i el Palerm, que els han substituït dues vegades.
Gigi Cavone, periodista de la RAI i escriptor, observa el fenomen amb ironia i capgira l’argument de la precarietat. “Es podria dir que els entrenadors són una categoria professional afortunada, en aquest país –comenta Cavone a La Vanguardia–. A la sèrie A hi ha 20 equips, però sempre són més de 30 els que hi troben feina cada temporada”. “Sí, el canvi constant d’entrenadors és una característica molt assentada del nostre futbol –afegeix el periodista–. Alguns presidents senten molt la pressió de la tifose- ria (els aficionats) i del carrer. I no resisteixen la temptació de canviar, malgrat que la pràctica demostra que rarament les coses milloren”.
El resultat d’aquesta política, òbviament, és que se solen avortar els projectes a mitjà i llarg termini. Esdevé gairebé impossible consolidar un pla de treball. Compten només els resultats. Es pensa en el present i en el futur immediat. Això és un malson per a qualsevol tècnic.
Les últimes víctimes d’aquesta dinàmica diabòlica han estat Zdenek Zeman, del Roma, i Gian Piero Gasperini, del Palerm. Els amos nord-americans de l’equip de la capital s’han encomanat de la impaciència que domina a Itàlia i no han volgut que passés com la temporada anterior, quan es van aferrar al pobre Luis Enrique, malgrat l’erràtica i decebedora actuació de l’equip. L’exbarcelonista, que va prodigar esforços per triomfar, va aguantar fins a final de temporada, però va viure un calvari, perquè la premsa i l’afició no van parar de qüestionar-lo. No hi havia ganes, ara, de repetir l’error. Van acomiadar el veterà Zeman, malgrat que el seu contracte expira el 2014 i que el club es veurà obligat, per tant, a continuar pagant-li –segons la premsa– un sou de 100.000 euros nets al mes.
El cas més extraordinari és el del Palerm. El seu president, l’empresari Maurizio Zamparini, està considerat un autèntic devorador d’entrenadors. En els 25 anys que fa que és al capdavant d’equips –primer al Venècia i des del 2002 al Palerm– es comptabilitzen un total de 49 canvis de tècnic, 26 a la ciutat de les góndoles i 23 a la capital siciliana. A vuit dels preparadors acomiadats després els van tornar a contractar almenys una vegada. De caràcter molt volcànic, Zamparini va batre un rècord la temporada 1994-1995, quan va enviar a casa cinc entrenadors consecutius.
L’últim damnificat del mètode Zamparini va ser Gian Piero Gasperini. El president se’n va atipar després de l’amarga derrota del Palerm, a casa, contra l’Atalanta, que va col·locar el primer com a últim a la classificació. Gasperini
CAS EXTREM El president del Palerm és conegut com un devorador de místers i ja en porta més de 40
s’havia fet càrrec de l’equip en substitució de Giuseppe Sannino, que va perdre el càrrec després de només tres jornades de lliga. Però Zamparini no es va acontentar tornant a fer fora l’entrenador. També va acomiadar el conseller delegat, Pietro Lo Monaco, després de quatre mesos de gestió.
El Palerm només va aconseguir empatar ahir, a casa, contra el Pescara. I el Roma va perdre al camp del Sampdoria. La catarsi dels canvis es fa esperar.