Origen i significat
Una anàlisi de la història del FC Barcelona com a mètode per entendre l’actual etapa de grans èxits
No és fàcilment classificable el llibre que entre Juanjo González, Eduard Gonzalo, Pilar Calvo i Cristina Cubero acaben de llançar a l’arena mediàtica: Ser del Barça és... No ho és per la complexitat que aporta una obra que es presenta escrita “a vuit mans”, ni pel voluntari desordre amb què sorgeixen els temes en aquestes gairebé siscentes pàgines de barcelonisme. Calvo i Cubero es van encarregar de les entrevistes que donen vivor al relat, segons s’aclareix al capítol d’agraïments, i la mà experta de Juanjo González –i els seus coneixements històrics sobre el Barça– sorgeixen a qualsevol racó de la lectura.
El llibre s’estructura en dotze capítols temàtics, sense pretensió cronològica, i finalitza amb un tretzè apartat amb una llarga entrevista amb Sandro Rosell.
L’elecció dels aspectes que es mereixen un capítol és doncs una de les claus del llibre, amb encerts tan notoris com el cinquè, dedicat a les seguidores del Barça, les dones culers. Hi apareix la pionera, Edelmira Calvetó, sòcia des del 1913, i, naturalment, la primera directiva, Anna Maria Mar- tínez Sagi, que ho va ser el 1934. Al Barça, en tot cas, li queda un objectiu per cobrir: la primera presidenta. Tot arribarà.
Un capítol dedicat al lema “Més que un club” era obligat en un llibre que aprofundeix en el significat, amplíssim, desbordant, dels que se senten seguidors del FC Barcelona, aquesta bogeria que van desprendre Gam- per i els seus companys els últims mesos del segle XIX.
La complexa relació amb el Reial Madrid també es mereix capítol a part (“Més que un clàssic”), mentre que l’enemistat històrica amb l’Espanyol –aquests són els temps que corren– queda en un pla menor.
Entre els personatges que es mereixen un tracte diferencial al llibre destaca el capítol “De Samitier a Guardiola”, on conflueixen les històries d’aquests dos cracs del barcelonisme. Una fusió encertada, encara que només sigui perquè són els únics entrenadors catalans que han guanyat la Lliga (amb el Barça).
La història de Guardiola és recent i, segurament, ni tan sols pot donar-se per tancada. El record de Sami és imprescindible i oportú perquè es tracta d’un element clau de la història blaugrana. N’hi ha ben pocs en la història del club amb una personalitat tan desbordant i amb una influència tan perllongada. Qualsevol superfigura actual que cometés només una de les diverses traïcions que va protagonitzar al llarg de la seva carrera quedaria apartat i repudiat, però la llegenda de Samitier és encara més gran.
Un llibre per passar-s’ho bé en el qual només es troba a faltar un índex onomàstic.