El registre d’inquilins morosos vol posar en lloguer 500.000 pisos buits
L’oferta d’habitatge baixa per la por dels amos a impagaments i actes vandàlics
La creació d’un registre d’inquilins condemnats per impagament del lloguer, que ha inclòs el PP en el projecte de llei de Foment del Lloguer, pretén mobilitzar més de 500.000 pisos buits, situats en ciutats de més de 50.000 habitants, els propietaris dels quals no els posen de lloguer per por de trobar un inquilí que no pagui la renda, que els obligui a assumir costos judicials per desnonar-lo o que fins i tot pugui fer malbé el pis.
José García Montalvo, professor d’Economia de la UPF, explica que el registre, i altres mesures incloses en el projecte de llei com ara reduir la durada mínima del contracte a 3 anys, “ha de facilitar la transformació que està vivint el mercat immobiliari, que fins ara es basava en la compra i que està passant al lloguer”, que segons el seu parer arribarà al 25% de la població en pocs anys. “Amb un atur alt, inseguretat en l’ocupació, renda disponible a la
RESPOSTA RÀPIDA Les cambres avisen que només un sistema de resposta àgil serà útil als propietaris FACUA i PSOE, EN CONTRA Crítiques per equiparar els que no paguen per la crisi amb els morosos professionals
baixa, crèdit bancari escàs, i el record clar del desastre que va suposar per a moltes famílies estar lligades a una hipoteca, la demanda d’habitatge s’ha decantat decididament pel lloguer”, assegura.
L’oferta, no obstant això, va en la direcció contrària. Segons les dades de la consultora Forcadell “l’oferta d’habitatge de lloguer manté un descens lent, però progressiu a grans ciutats com Barcelona amb gran capacitat d’absorció”, mentre que “les peticions d’immobles de lloguer creixen a taxes del 10%”. Aquesta oferta, tanmateix, podria augmentar. Segons García Montalvo, “molts propietaris que van comprar pisos com a inversió i que no poden vendre’ls hauran d’assumir que l’única manera d’obtenir-ne alguna rendibilitat serà posar-los de lloguer. I igual- ment, el Sareb o banc dolent o els mateixos promotors”.
Segons un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Madrid, les dades de l’INE indiquen que 3,6 milions d’habitatges a Espanya estan buits, però d’aquests només un 29% (un milió d’ha- bitatges) estan en ciutats de més de 50.000 habitants, que són les que concentren la demanda de lloguer.
Aquesta xifra, assenyalen, s’hauria de reduir aproximadament a la meitat per excloure els pisos en mal estat (el 20% dels pi- sos buits no estan en condicions d’habitabilitat) i els que estan en un període transitori (pisos de persones grans que viuen en residències o amb un familiar, pendents d’herències o comprats perquè hi visquin els fills quan estudiïn en una altra ciutat o quan s’emancipin). Això deixaria els pisos realment disponibles en prop de 500.000, dels quals una bona part són propietat de la banca.
Segons José Manuel Montané, secretari general de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, l’eficàcia de tenir un registre de morosos dependrà “que sigui realment àgil, i pugui donar una resposta ràpida sobre la solvència del llogater, i que tingui dades de tot Espanya, ja que avui la població es mou molt”. Montané assegura que segons l’experiència de la Cambra “quan el llogater impaga sense mala fe, perquè ha tingut problemes econòmics, sol posar-se en contacte amb el propietari, busquen fórmules de pagament ajornat si l’impagament ha estat puntual, o pacten amistosament que deixi l’habitatge buscant un altre allotjament més econòmic”. En canvi, assegura, “en la majoria dels casos que veiem aquí, el llogater que no paga ni tan sols es presenta quan el requerim”. Per la Cambra, no obstant això, més important que crear un registre és agilitar el desnonament: ara triga de mitjana quatre o cinc mesos, però en alguns jutjats s’allarga fins a vuit.
A l’altre extrem, el PSOE va considerar que crear un registre de sentències fermes d’impagaments de lloguer “impedirà a les persones desnonades de tornar a tenir una casa i les condemnarà a la indigència”.
De la mateixa manera, per a l’associació de consumidors Facua la mesura és injusta amb les persones que no poden pagar de forma puntual per la crisi, que en el registre quedaran equiparats als “morosos professionals”.