Monti vol forçar un debat televisat perquè es veu perdedor
Alguns webs esquiven la prohibició de sondejos mitjançant informació hípica
Mario Monti, sabedor que pot aconseguir uns resultats molt decebedors en les eleccions de diumenge i dilluns, prova de forçar un debat televisat que li permeti recuperar terreny. El primer ministre italià va citar ahir, de manera gairebé solemne, als seus dos principals rivals, Pierluigi Bersani i Silvio Berlusconi, a mantenir una discussió oberta, en directe, per no privar els italians del mateix dret d’informació que gaudeixen els ciutadans d’altres democràcies avançades abans d’anar a les urnes.
“Honorable Berlusconi. Honorable Bersani. No fem això”. Amb aquesta educada fórmula, respectuosa de la condició de parlamentaris dels seus adversaris, Mario Monti es va dirigir també a l’opinió pública i als seus potencials votants per demostrar que ell no tem el debat, que són els altres dos qui potser se sentin vulnerables en una confrontació dialèctica sobre el futur del país.
“Tenim el deure de no limitarnos a les crides individuals; tenim el deure de confrontar les nostres idees davant dels electors”, va recalcar Monti. El premier va insistir que els debats entre els candidats es fan en totes les democràcies avançades i no és acceptable que Itàlia sigui una excepció, “precisament en un moment en què l’antipolítica és tan estesa i tan furiosa”. És obvi que Monti es referia al Moviment 5 Estrelles (M5E), del còmic genovès Beppe Grillo, que continua sent l’únic que munta mítings al carrer i que aconsegueix que les multituds acudeixin a la crida.
En una entrevista al diari Secolo XIX, Mario Monti es va declarar disposat a un pacte amb Pierluigi Bersani sempre que hi hagi un compromís per prosseguir la via de les reformes, en l’àmbit d’unes condicions laborals més flexibles, una reducció de la despesa pública i de les estructures estatals, i de menys impostos sobre la feina, les empreses i les famílies. “En matèria d’aliances i coalicions, la meva formació política no té en curs ni cap conversa ni cap tipus d’acord o d’hipòtesi d’acord”, va puntualitzar el primer ministre.
Per sortejar la prohibició de publicar sondejos durant les últimes dues setmanes prèvies a les eleccions, alguns italians s’han inventat fórmules molt imaginatives i gracioses. Un web (www.notapolitica.it) continua publicant enquestes, emmascarades com a resultats de curses de cavalls falses en hipòdroms inventats. Les cròniques informen sobre la força o la debilitat de les diverses opcions polítiques i, alhora, fan riure per l’esforç metafòric de la redacció dels textos.
Cal deduir els percentatges de cada partit pels segons que separen uns cavalls dels altres. Les estables són les diverses coalicions. A qui sigui una mica versat en política italiana no li costa massa d’entendre el joc.
Una altra fórmula molt divertida, aprofitant la renúncia del papa Benet XVI i el pròxim conclave, és la que proposa el web www.youtrend.it, en què els líders polítics estan emmascarats com a cardenals. Pierluigi Bersani, líder del centreesquerra, és “el cardenal de Piacenza”. Silvio Berlusconi és darrere del “cardenal de Monza i de Brianza”. Mario Monti és, òbviament, “el sobri cardenal de Milà”. Antonio Ingroia, líder de Revolució Cívica i exfiscal antimàfia, s’amaga darrere d’ “impertorbable gran inquisidor del Sant Ofici de Palerm”. A Beppe Grillo s’el reconeix fàcilment en l’“impetuós camarlenc de Gènova, famós per la seva exuberància i per l’escut cardenalici en el qual brillen cinc estrelles”.
El primer ministre pensa que cal un pols a la televisió perquè Itàlia sigui una democràcia avançada
Segons les informacions que es dedueixen d’aquests webs, les coses continuen més o menys igual que fa deu dies, amb un avantatge de gairebé cinc punts percentuals per a la coalició d’esquerra sobre l’aliança de centredreta que lidera Berlusconi. Beppe Grillo hauria consolidat el tercer lloc, per davant de la coalició centrista de Mario Monti.
Ahir Beppe Grillo va anul·lar una compareixença prevista al canal Sky, i reafirma així el seu cop de porta a la televisió i reforçant el mite de força antisistema que tan bons resultats li està donant fins ara.