“Els cardenals no hem de pensar ni en vanitat ni en poder”
Velasio De Paolis, cardenal i delegat pontifici per a la Legió de Crist
Quan fa avui una setmana Benet XVI va anunciar als cardenals la seva decisió de renunciar al pontificat, el cardenal italià Velasio De Paolis no era a la sala. Participava a Budapest en una jornada d’estudis. “Abans d’anar-me’n de Roma el diumenge 10, li vaig preguntar al degà del Col·legi Cardenalici, Angelo Sodano, si podia marxar, ja que hi havia un consistori –explica De Paolis–, i em va dir: ‘Vés-te’n tranquil, no hi ha gens especial’. I quan era a Budapest, em va arribar la notícia, inesperada i xocant”.
Membre de la congregació dels missioners scalabrinians (orde fundat pel beat Joan Baptista Scalabrini), l’arquebisbe Velasio De Paolis, president emèrit de la Prefectura d’Assumptes Econòmics de la Santa Seu i delegat pontifici per a la Legió de Crist, té 77 anys, per la qual cosa entrarà al conclave que elegirà nou papa. Ha estat a Barcelona en un congrés de cinema i nova evangelització.
Ara que el conclave s’acosta, vostès els cardenals són els protagonistes. Estic rellegint la constitució Universi Dominici Gregis, que tenia arraconada. Són lleis que s’apliquen poc; només quan mor un papa. I aquesta vegada és diferent, ja que és una renúncia. Cada papa ha aportat algun ajust a aquesta norma, que té un rigor gran, com que el conclave es faci a la Capella Sixtina, on és la pintura del Judici final de Miquel Àngel, perquè el lloc crida a la dimensió religiosa i a la responsabilitat dels nostres actes.
Alguns cardenals veuran allà l’oportunitat d’assolir la cadira de Sant Pere. Els cardenals estem cridats a elegir una persona a qui Déu confia una tasca molt gran. Es necessita responsabilitat, elegir pel bé de l’Església, no per interès propi,
AL CONCLAVE “Millor que s’elegeixi papa per majoria de dos terços; no crec que sigui més fatigós” CRISTIANISME A EUROPA “La secularització està minant les arrels de la dimensió religiosa europea”
del nostre grup. Hem de ser capaços de ficar-nos al solc de la voluntat de Déu, que té els seus criteris. Els cardenals no hem de pensar en ambicions, vanitat, poder, carrera..., sinó en allò que la comunitat eclesial espera de nosaltres.
Com afronta vostè el conclave en l’aspecte personal? Per mi és la primera vegada, però estic tranquil. Per l’edat que tinc, avançada, no em sento candidat a ser papa. Em sento lliure de la possibilitat, i aquesta llibertat interior em manté serè. Miro els altres, a la recerca del més indicat. Si hagués de pronunciar-me ara, no sabria encara qui assenyalar.
Per decisió de Benet XVI, ara cal majoria de dos terços en l’elecció, fins i tot si s’encallen les votacions. Ja no es permeten majories menors. Es busca sempre la majoria més àmplia possible, però quan es tracta del papa, que ha de regir l’Església, acontentar-se amb una majoria absoluta porta el risc que un bon nombre de cardenals pensi: ‘No és aquest el papa que jo estimava’. Millor que es faci per majoria de dos terços. Serà més fatigosa d’aconseguir? No crec, perquè almenys al segle XX l’elecció de papes no ha suposat un gran problema.
Abans del conclave hi ha congregacions generals per parlar dels problemes de l’Església. Què espera sentir? En aquest període previ al conclave, tots els cardenals intercanviarem opinions. Estem celebrant l’Any de la Fe, en un moment de nova evangelització. Aquestes realitats ja pressuposen una situació crítica, perquè el cristianisme a Europa passa per un moment difícil; la secularització està minant les arrels de la dimensió religiosa.
I les intrigues de poder al Va- ticà? Es necessiten reformes en la cúria romana? L’Església catòlica se sent qüestionada des de fora, de vegades de manera aspra, i després hi ha les dificultats internes. L’Església, en general, no tem les dificultats externes; n’ha afrontat moltes en la història. Les dificultats internes, però, són més subtils, més difícils d’identificar, més perilloses. Un cos unit no sent temor de res; si el cos presenta esquerdes, no permeten treballar amb unanimitat. Encara no hem arribat a un equilibri després del concili Vaticà II. Serà una tasca que haurà de fer el pròxim pontificat.
REFORMES A L’ESGLÉSIA “Les dificultats internes són més subtils, difícils d’identificar, perilloses” LEGIÓ DE CRIST “Estem redactant la nova constitució per renovar la congregació”
Quan comenci el període de Seu Vacant, continuarà en vigor el seu encàrrec com a delegat pontifici per a la Legió de Crist, congregació que s’ha de renovar després del comportament immoral del seu difunt fundador, Marcial Maciel? Segons la norma, aquell dia cessaran els màxims responsables de dicasteris de la cúria romana, que no és el meu cas. Fa gairebé tres anys que sóc delegat pontifici per a la Legió de Crist, però no es van destituir les autoritats internes. No es tracta d’indagar sobre el cas Maciel, ja que això ja s’ha abordat; ni tampoc sobre la Legió, perquè hi va haver ja una visita apostòlica de cinc bisbes. Va ser aleshores quan Benet XVI em va nomenar delegat, perquè la Legió revisés les seves constitucions i reprengués el camí.
Què han fet fins ara? Els primers moments van ser molt difícils. Hi havia un conflicte entre els qui no volien ni admetre la necessitat d’una conversió, i els qui no veien cap possibilitat de conversió; eren posicions extremes que s’han reconciliat. Ara redactem la nova constitució i esperem aprovar el text a inicis del 2014, i tornar el mandat al nou papa. Ell veurà si ja està tot arreglat o si cal fer alguna cosa més.