Retorn al lloc de l’adéu
Roura torna a San Siro, on una lesió va liquidar la seva carrera de jugador d’elit
EL LAMENT “Ha estat el pitjor que em podria haver passat, el partit era molt important per a mi” LA DESGRÀCIA El jove Roura es va trencar els lligaments del genoll a la final de la Supercopa del 1989 LES CONSEQÜÈNCIES El davanter no va tornar a jugar amb el Barça i es va retirar als 25 anys amb el Figueres
Jordi Roura (Llagostera, 1967) no en sol parlar, però les millors i les pitjors sensacions de la seva carrera com a futbolista es van concentrar en un partit de San Siro el 7 de desembre del 1989. Va viure un moment suprem en figurar, amb 22 anys, a l’equip titular de la final de la Supercopa d’Europa entre el Milan i el Barça. I una tragèdia personal al cap de pocs minuts de joc en patir una greu lesió que va tallar la seva prometedora carrera. Roura torna ara com a entrenador del Barça a San Siro, el lloc que va dictar el seu prematur ocàs.
Va ser un xoc amb Marco van Basten quan Roura va anar a defensar l’estrella del Milan a l’estil dels actuals extrems del Barça. Ningú no atribueix mala intenció al futbolista holandès, però els tacs de Roura van quedar fixats a terra i, en el moviment de rotació, el seu genoll dret va esclatar. “Immediatament vam decidir retirar-lo”, recorda Àngel Mur, el fisioterapeuta que el va atendre en primera instància. “Es veia una lesió de creuats, però no li pots dir directament al jugador sense fer abans les proves”. Els pitjors pronòstics van quedar confirmats, sembla un comunicat de guerra: trencament total del lligament creuat anterior de la cama dreta, amb desinserció perifèrica del menisc intern i desinserció parcial de la part alta del lligament lateral intern. El 9 de desembre el jugador va passar pel quiròfan i va començar un penós procés de convalescència i rehabilitació de mig any.
“Va ser una lesió absolutament fortuïta. Vaig anar a recollir una pilota en defensa i vaig xocar amb Van Basten. Vaig notar que se’m girava el genoll dret, que em quedava clavat i em vaig témer el pitjor”, va relatar llavors Roura a Mundo Deportivo. “Ha estat mala sort, una autèntica desgràcia, el pitjor que m’hauria pogut passar. El partit contra el Milan era molt important per a mi”, va lamentar. El Barça, que havia empatat a l’anada del Camp Nou (1-1), va perdre el trofeu a Milà (1-0) amb un gol d’Evani a la segona part.
“Era una gran oportunitat per a Jordi Roura i va ser un trauma important. Ja ho és quan estàs consolidat, imagina’t quan estàs començant”, explica el delegat de l’equip, Carles Naval. El davanter de Llagostera, membre del clan dels golafres de La Masia, juntament amb Josep Guardiola, Tito Vilanova i Aureli Altimira –ara tots amb un brillant full de serveis com a tècnics–, va jugar a San Siro el seu desè, i últim, partit amb el primer equip. Johan Cruyff estava fixant les bases del dream team i en una de les seves típiques excentricitats va decidir col·locar el jove Roura en un onze format per Zubizarreta, Rekarte, Alexanko, Milla, Serna, Bakero, Eusebio, Roberto, Salinas i Begiristain. Als 10 minuts, l’extrem gironí va ser substituït per Miquel Soler.
“Tècnicament era bastant bo, un nano rapidet i amb molta intuïció, qualitats de bon davanter, i amb una definició molt ràpida”, analitza Naval. Però amb les cicatrius de la lesió Roura no va tornar a ser el mateix. Va passar la temporada següent al primer equip, tot i que sense debutar, i es va veure obligat a buscar-se la vida a la Segona Divisió. Un curs al Múrcia (1991-1992) i el següent al Figueres, on va jugar 13 partits (3 com a titular) amb Pichi Alonso a la banqueta, no li van servir per rescatar la seva carrera. Aquell any es va produir l’últim gol, al Palamós, d’un davanter que no es va distingir mai per les seves xifres realitzadores i va penjar les botes als 25 anys.
No va poder superar l’accident de San Siro, però han passat més de 23 anys i la ferida emocional ha cicatritzat a la perfecció. “No parla de la lesió, prioritza el cantó positiu”, expliquen en l’entorn de l’entrenador. Roura tornarà a trepitjar la gespa de l’estadi que va torçar el seu destí en l’entrenament que dirigirà avui. Hi va deixar un genoll competent i un trofeu contra un Milan estel·lar (Gullit, Rijkaard, Maldini, Donadoni, Costacurta, Van Basten...). San Siro té un deute amb aquell futbolista de Llagostera que no va poder ser.