Barberá i Camps, assetjats pel cas Urdangarin
El jutge sospesa la imputació de tots dos pels contractes amb Nóos
Després de les declaracions dels dos últims caps de setmana, el jutge José Castro ha de decidir ara quin camí segueix per concloure la investigació sobre el cas Nóos, que pel que fa a Iñaki Urdangarin i el seu exsoci, Diego Torres, està pràcticament acabada. Sobretot, des que els va imposar la fiança civil de 8,2 milions d’euros per mitjà d’una interlocutòria en el qual ja desgranava totes les
ELS CONVENIS Les institucions de València van pagar per contractes amb Nóos 3,5 milions d’euros ELS MOTIUS El comte de Fontao és qui va transmetre al duc l’ordre que deixés els negocis
acusacions que pengen pels seus presumptes fraus a les administracions públiques. Però com es tracta d’un procés complex, amb múltiples ramificacions, abans de resoldre si asseu a al banc dels acusats els gestors de Nóos, i per quins delictes, el magistrat haurà de decidir sobre una altra possible imputació, la de José Manuel Romero, comte de Fontao, assessor jurídic de la Casa del Rei, i si demana les de l’expresident de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, i de l’alcaldessa de València, Rita Barberá, pels seus contractes amb l’Institut Nóos, que van assolir un valor de 3,5 milions d’euros. Si les sol·licita, haurà de dirigir una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i inhibir-se a favor d’aquesta instància, ja que tots dos són diputats autonòmics.
La citació del comte de Fontao, com a imputat o com a testimoni, pot donar-se com a molt probable. I no ja perquè aparegui esmentat en algun dels correus que Diego Torres ha enviat al jutge per provar de defensar-se de les acusacions que dirigia Nóos amb un ampli marge d’actuació. Si se’l cita serà, sobretot, perquè l’assessor jurídic de la Casa del Rei va ser qui el 2006 va traslladar al duc que havia de deixar els negocis amb les administracions públiques.
José Manuel Romero pot aportar a la investigació dades rellevants sobre com i per què va arribar la Casa del Rei a la conclusió que Urdangarin –a qui el secretari de les Infantes, Carlos García Revenga, havia ajudat a iniciar la seva “primera aventura empresarial”– havia d’abandonar els seus negocis després d’aparèixer “retrets polítics” a la seva actuació. El jutge José Castro i el fiscal Pedro Horrach voldran saber, sens dubte, per què aquesta exhortació no es va fer abans i si va ser realment perquè el duc de Palma abandonés les seves activitats o perquè evités simplement figurar i es limités a guardar les aparences, com diu el seu exsoci.
La petició d’imputació de Francisco Camps i Rita Barberá no podria sorprendre en vista de la lògica que el jutge ha aplicat a tot aquest procés. Castro ha buscat sempre aclarir per què algunes administracions públiques van ser tan fàcilment sensibles a les iniciatives d’Urdangarin. Al seu torn, la defensa de l’expresident de Balears Jaume Matas ha plantejat que no va ser només a les Illes on el duc de Palma va oferir els seus projectes i idees de promoció de l’esport. La tesi de Matas ha estat sempre que era molt difícil tancar la porta al gendre del Rei i que molts haurien actuat com ell ho va fer escoltant i destinant diners públics als seus projectes. Igual va passar amb la candidatura olímpica Madrid 2016.
És possible que abans de decidir si sol·licita les esmentades imputacions, el magistrat vulgui aclarir definitivament si hi va haver o no alguna reunió en la Zarzuela sobre el projecte del primer Valencia Summit. Per això Castro s’ha plantejat demanar el llibre de visites al palau en què resideix la família reial. I tot això en un nova fase processal que ha començat a caracteritzar-se per la guerra oberta entre les parts sobre els correus electrònics de Diego Torres, amb anuncis de querelles creuats. Aquests correus incloïen un missatge de la noble alemanya Corinna zu Sayn-Wittgenstein sobre la possibilitat de col·locar Urdangarin a la seva Fundació, Laureus. “Només vaig provar de trobar-li una feina digna a Iñaki”, deia ahir en una entrevista a El Mundo. Mentrestant, Diego Torres espera a veure l’evolució dels esdeveniments amb una pretesa reserva de correus en cartera.