La caiguda d’Orizonia
Les Balears assisteixen amb preocupació a la caiguda d’un dels seus gegants turístics principals
Encara que resulta difícil resumir-la, la història d’Orizonia s’assembla a la d’un vol accidentat. Per desgràcia, es confirma la caiguda d’un gegant, el grup turístic espanyol més important, amb desastroses conseqüències per a treballadors, clients i proveïdors.
Va alçar el vol; va començar a solcar el cel, impulsat per la seva hegemonia, i ràpidament va traçar totes les rutes que us pugueu imaginar. El trajecte estava destinat a ser un gran periple. Però el combustible es va acabar; va sobrevenir l’aterratge forçós i els damnificats són avui considerables. Tot i que resulta difícil resumir-la, la història d’Orizonia s’assembla a la d’un vol accidentat. Es confirma la caiguda d’un gegant, el grup turístic espanyol més important, amb conseqüències desastroses per a treballadors, clients i proveïdors.
El drama colpeja per tota la geografia espanyola, però especialment a les Illes, una comunitat eminentment turística, i com a tal, molt sensible a les conjuntures econòmiques. Encara perdura en la retina la caiguda d’empreses com Spanair, Futura, LTE i Hola Airlines, totes establertes a Palma. Altres com Iberia i Air Europa han eliminat o planegen reduir infraestructures i personal. Fallides que s’han endinsat en la pèrdua de teixit empresarial, tot i que segurament cap no tindrà l’impacte de la caiguda d’Orizonia.
Les xifres d’acomiadaments marejadores dibuixen un panorama desolador. Només 1.500 dels 5.000 treballadors del grup tenen garantit el lloc de treball per als propers mesos, després de les vendes d’algunes parts del con- glomerat a Barceló i Globalia. Dels 1.000 treballadors establerts a Mallorca només es preveu que es quedin uns 150, segons els sindicats. Les Balears no només perd treballadors; també la tributació que aporta la seu central i el múscul que suposa tenir una gran empresa de turisme al territori.
Els hotelers espanyols quantifiquen aquests dies els deutes d’Orizonia, que en molts casos es remunten a l’estiu passat. Fonts del sector apunten que el passiu amb algunes grans cadenes mallorquines són considerables. De moment, la federació mallorquina recompta i no dóna xifres. En canvi, se sap que gairebé tota la planta de Menorca (uns 240 establiments) està afectada, mentre que a Eivissa es calcula que el problema arriba almenys a la meitat dels seus 400 hotels.
L’enfonsament del grup entronca amb un joc d’operacions i interessos entre grups empresarials i financers. Orizonia, creada el 2006, va ser obra de l’executiu mallorquí Gabriel Subías. Aquest va ser mà dreta de Miquel Fluxà, propietari d’Iberostar, que volia desfer-se de la divisió emissora, en la qual s’incloïen marques tan conegudes com Viatges Iberia i Iberojet. Subías va capitanejar la transformació en Orizonia Cor- poració i va liderar un procés d’expansió que va fer que el grup es convertís en un colós. Tanmateix, la propietat del grup, encapçalada pel grup financer britànica Carlyle, va forçar el 2010 la marxa de Subías, que pretenia absorbir la malparada Marsans.
L’empresari valencià José Duato, procedent de Globalia, va assumir el lideratge del grup aquell any, i va començar un procés de desinversió en actius considerats no estratègics. La situació va empitjorar per la caiguda del consum de viatges i Orizonia es va veure abocada a la venda. Globalia va desbancar Barceló en la cur- sa per aconseguir les seves 21 empreses i va firmar un acord de compra. Els bancs van acceptar un quitament considerable dels 600 milions de deute del grup, fins a deixar-la en 81 milions. Però la Comissió Nacional de la Competència va demorar el dictamen sobre l’operació, cosa que va precipitar el col·lapse financer
Els treballadors atribueixen la situació a la deficient gestió de la direcció o als grups financers
d’Orizonia. El deute bancari de 619 milions i el passiu amb els proveïdors, superior als 200 milions, van resultar determinants.
Els treballadors atribueixen la situació a la gestió deficient de Duato i la falta d’implicació dels grups financers. Es pregunten com és possible que es deixi caure un grup que, des del mes de desembre, tornava a generar beneficis. Fonts properes a Orizonia apunten com a causa principal el “retard evident” de la decisió de la CNC i que Globalia no va exercir l’aixecament de la suspensió de l’operació previst en la normativa competencial. El grup mallorquí liderat per José Hidalgo es defensa i assegura que la nova situació havia de ser aprovada pel consell d’administració, cosa que obligava a esperar i analitzar-la.