El president
El líder conservador i europeista s’imposa rotundament a les presidencials
El candidat de la dreta i proeuropeista Nicos Anastasiades guanya les presidencials a Xipre amb el 57,5% dels vots.
El candidat de la dreta i proeuropeista Nicos Anastassiadis va guanyar ahir les presidencials a Xipre amb el 57,5% dels vots i serà l’encarregat d’ultimar amb la UE l’anhelat pla de rescat econòmic, un pla crucial per a aquesta illa, que en un temps va ser pròspera i ara és a la vora de la fallida.
Anastassiadis, que ja partia com a favorit, va ratificar la victòria de la primera volta i es va imposar rotundament a Stavros Malas (42,5%), un candidat independent, però al qual donaven suport els comunistes, després que el seu líder, l’actual president, Dimitris Christofias, va decidir no presentar-se a un segon mandat pel fracàs de la seva política financera per fer front a la crisi.
Els ministres d’Economia de la zona euro van seguir de prop l’escrutini. Malgrat que des del juny es parla del rescat, a Brussel·les no havien volgut posar-lo en marxa fins que fos elegit el nou dirigent grecoxipriota. Anastassiadis era el candidat més desitjat, principalment pel Partit Popular Europeu, que li va donar el seu suport . Fins i tot al gener van fer una reunió expressament a Limassol per donar una empenta a la seva candidatura.
Aquest advocat de 66 anys, a més de ser un fervorós europeista, ja va anunciar durant la campanya que està disposat a posar en marxa mesures radicals per obtenir la confiança de la troica –formada pel Banc Central Europea, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional–, amb la qual Xipre negocia un préstec.
“Xipre està en un moment clau, però aquestes eleccions marquen el començament d’una nova era”, va remarcar ahir Anastassiadis. També va tornar a prometre que vol firmar ràpid el memoràndum amb la troica i el complirà al peu de la lletra, per tal de ser un soci fiable. No obstant això, va deixar marge per negociar alguns punts del programa d’ajust.
El resultat –els catorze punts de diferència entre els dos candidats són el marge més gran en unes eleccions dels últims trenta anys– confirma que els grecoxipriotes han preferit la mà dura a l’abisme i han girat l’esquena als comunistes, que han basat la seva campanya no tant a rebutjar el rescat –que pràcticament tots els partits veuen com necessari– com a criticar les mesures més severes del programa d’austeritat.
Aquesta illa d’un milió d’habitants continua dividida des del 1974 i per primera vegada la qüestió de la reunificació ha passat a un segon pla a la campanya.
Xipre va entrar a la UE el 2004, en un moment de fervor econòmic. Tanmateix, el juny passat es va convertir en el cinquè país de la zona euro que sol·licita l’ajuda financera a la troica. Al novembre hi va haver un principi d’acord per un total d’uns 17.500 milions d’euros, un préstec que ve a representar l’equivalent al seu producte interior brut de tot un any.
De tota manera, els acords finals van quedar pendents per després d’aquestes eleccions. El gruix de l’ajuda –uns 10.000 milions d’euros– es destinarien al rescat del sector financer de Xipre, que va sortir malparat de la crisi de l’economia grega, de la qual és molt dependent.
Tampoc les últimes previsions de la Comissió Europea no han
La forta crisi i la petició de rescat deixen per primera vegada la reunificació de l’illa en segon pla
deixat marge al més mínim optimisme: l’economia xipriota es va contreure un 2,3% l’any passat i sembla que continuarà caient aquest 2013, amb una reducció del 3,5%. La recuperació econòmica no s’espera fins com a mínim al 2016.
La participació en aquesta segona volta va ser del 80,71%, davant el 83,1% de la primera ronda, celebrada el 17 de febrer passat. Malgrat que les xifres són altes respecte als estàndards europeus, sí que s’ha notat un cert cansament dels electors envers la classe política en general. Cal recordar que el 2008 la participació va fregar el 90%, a les anterior eleccions presidencials, en què els comunistes van obtenir la victòria.