El gran retard italià: la subordinació femenina

Itàlia és un país molt viu, molt imaginatiu, molt dinàmic. En positiu i en negatiu. Al llarg del segle XX, Itàlia va ser un dels grans laboratoris d’Europa. Avui, tots els governs del món estan pendents de Roma: les eleccions legislatives són molt importants per a l’estabilitat de la zona euro i ben aviat s’haurà d’elegir el nou Papa de l’Es- glésia catòlica, la religió més estesa al planeta.

Itàlia, tanmateix, presenta un retard que l’era de Silvio Berlusconi ha subratllat fins a límits insultants, La subordinació femenina. Las dones continuen tenint poc protagonisme en la vida pública italiana. No hi ha líders polítics femenins. En aquestes eleccions, tots els principals candidats –de dreta a esquerra– són homes majors de cinquanta anys. I la novetat del moment, el còmic Beppe Grillo, té 64 anys. Tots els joves italians es van criar amb Grillo a les pantalles de la RAI. L’absència de dones en el debat públic contribueix, sens dubte, a l’inconfusible punt delirant de la política italiana.