Escalada de violència a Cisjordània arran de la mort d’un pres palestí
L’ANP acusa Israel de torturar-lo i demana una investigació internacional
Els enfrontaments entre manifestants palestins i les forces israelianes han anat en augment els últims dies, amb un balanç de desenes de ferits. L’exèrcit israelià va rebre ordres de preparar-se per a la tercera intifada, per evitar el risc d’una sorpresa. La pregunta que tots es fan és si els dos pobles estan en vigílies d’una nova onada de violència o si és possible frenar-la.
Un pres palestí, Arafat Jaradat, de 30 anys, va morir dissabte sobtadament a la presó de Meguido, al nord d’Israel. Les autoritats penitenciàries van ordenar efectuar-ne l’autòpsia i els metges van assenyalar que va morir per una aturada cardíaca. Però l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) va emetre un comunicat en el qual acusa Israel de torturar-lo i reclama una investigació internacional. La família afirma que el pres estava sa. “Creiem que ha mort per causa de les tortures”, va afirmar ahir el seu germà Muatez.
L’esposa, per la seva banda, va revelar que l’agent israelià del Shin Bet (el servei de seguretat) que el va arrestar “el va obligar a acomiadar-se de la família per última vegada quan se’l va emportar de casa”. Ahir, almenys 4.500 presos palestins continuaven en vaga de fam.
A la zona d’Hebron, centenars de joves palestins van atacar amb pedres els soldats, que van intentar dispersar-los amb gasos lacrimògens i pilotes de goma. Un nombre més reduït va iniciar protestes a la zona de Bitunya, a prop de Ramal·lah. Yitzhak Moljo, l’enviat del primer ministre Benjamin Netanyahu, va portar un missatge a l’ANP en què s’exigeix a Mahmud Abbas que “freni immediatament l’escalada de violència”.
El comentarista palestí Suliman al-Shafi va declarar ahir a La Vanguardia: “Encara estem lluny d’una intifada, i probablement cap de les parts no té interès que es produeixi. Tanmateix, n’hi ha prou amb un incident greu amb molts morts perquè la capsa de Pandora s’obri de bat a bat”.
A Israel hi ha un buit polític, ja que continuen les negociacions per formar un nou govern. I d’altra banda, fa quatre anys que Netanyahu i el rais Mahmud Abbas no es reuneixen i la paràlisi del procés de pau és total. La difícil situació econòmica tampoc no hi ajuda, i els incidents d’Hebron es dispersen a ciutats com Nablus, Ramal·lah, Jenín i Tulkarem.
Tot això passa un mes abans de la prevista visita del president Barack Obama, que pretén rellançar el procés negociador. Ara per ara, se sap que el seu secretari d’Estat, John Kerry, procura que la solució del conflicte sigui al centre de la seva diplomàcia. Segons va saber La Vanguardia, Kerry va parlar fa poc amb un destacat polític israelià i va assegurar que la nova Administració intentarà aconseguir un històric acord a la regió, sota el segon mandat d’Obama.
Segons el diari Haaretz, les darreres setmanes Kerry ha parlat amb homòlegs europeus, funcionaris israelians i palestins, i líders jueus nord-americans. Un d’ells va declarar al rotatiu hebreu que Kerry demostra una autèntica “obsessió” pel conflicte de l’Orient Mitjà. “Ho veu com la missió sagrada de la seva família”, va dir.
A la secretaria d’Estat creuen que mesures fermes de Washington poden frenar el fantasma d’una tercera intifada i evitar el risc que l’ANP caigués, com també que Hamàs s’apoderés de Cisjordània (tal com va passar a Gaza).