Mas presenta l’aspiració de Catalunya als seus socis europeus
El president participa avui en una reunió de governants liberals
Fa un any va ser el pacte fiscal. Un any després serà el procés sobiranista. Aquesta és la diferència entre el missatge que Artur Mas va traslladar a començaments del 2012 a la primera trobada de governants liberals europeus celebrada a Londres i el que portarà avui a la segona reunió que tindrà efecte a Amsterdam. Els esdeveniments, en aquests dotze mesos, s’han accelerat de manera vertiginosa a Catalunya, i el president de la Generalitat intentarà explicar perquè als socis liberals que CDC té a Europa.
En la trobada –convocada per l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) i en la qual el primer ministre holandès, Mark Rutte, exercirà d’amfitrió–, Artur Mas participarà al costat de destacats dirigents com el viceprimer ministre britànic, Nick Clegg; el vicecanceller alemany, Philip Rösler; el viceprimer ministre belga, Alexander de Croo, o la viceprimer ministra croata, Vesna Pusic. I també hi intervindran dos vicepresidents de la Comissió Europea (Olli Rehn i Neelie Kroes), el secretari general de l’OTAN (Anders Fogh Rasmussen) i el presi- dent del Banc Europeu d’Inversions (Werner Hoyer), a més del president de l’ALDE i del seu líder en el Parlament Europeu, Graham Watson i Guy Verhofstadt, respectivament.
Davant aquest auditori, el president de la Generalitat aprofitarà sobretot per presentar les aspiracions que Catalunya té plantejades en aquests moments, centrades de manera molt clara en la voluntat de celebrar una consulta d’autodeterminació a fi de poder
Mas busca suports per a l’exercici del dret a decidir i la reducció de l’objectiu de dèficit
decidir sobre el seu futur, i intentar justificar-ho. La tesi serà que, davant les creixents deslleialtats del Govern espanyol cap a Catalunya que s’estan produint des de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, la voluntat majoritària dels catalans s’està decantant cada vegada de forma més evident cap a l’exercici del dret a decidir, com ho testifiquen reiteradament les enquestes. I, en aquest context, buscarà tant contrarestar el discurs oficial espanyol contrari dirigit a l’exterior com guanyar-se la complicitat dels seus coreligionaris europeus a la causa catalana.
Artur Mas demanarà també suports a la seva demanda, fins ara sense èxit, de flexibilització de l’objectiu de dèficit públic per al present exercici, a fi d’aconseguir que la possible modificació que la Unió Europea (UE) pugui aplicar a Espanya sigui traslladada en la mateixa proporció a les autonomies. I com a argument d’autoritat de la seva petició posarà sobre la taula els esforços d’austeritat i d’aprimament de l’administració que està realitzant des que va arribar a la presidència de la Generalitat el 2010, encara que sense passar per alt la seva teoria que aquesta política ha de combinar-se necessàriament amb mesures d’estímul de l’activitat econòmica.
El líder de CDC serà l’únic president que no és cap de govern d’un Estat que participa en la reunió, que aprofitarà, a més, per mantenir alguns contactes bilaterals per traslladar més específicament les seves posicions sobretot en relació amb l’exercici del dret a decidir.