El Parlament rebutjarà una iniciativa popular per a una renda mínima universal
El Parlament rebutjarà aquesta setmana, bàsicament per considerar-la inviable econòmicament, una iniciativa legislativa popular (ILP) promoguda per la societat civil que busca establir una renda garantida de ciutadania. La mesura pretén assegurar uns ingressos mínims de 664 euros al mes per a tots els ciutadans majors de 18 anys, amb residència continua- da a Catalunya de 12 mesos com a mínim i que portin quatre mesos en situació de falta de recursos en el moment de sol·licitar l’ajuda. Tanmateix, la Mesa del Parlament rebutjarà la proposta, basant-se en un informe elaborat conjuntament per tècnics dels departaments d’Economia i de Benestar Social i Família, i al que ha tingut accés La Vanguardia, que determina que la despesa derivada de l’aprovació d’un subsidi d’aquestes característiques, que oscil·laria entre 4.000 i 2.000 milions d’euros anuals “és totalment inassumible” per a la Generalitat o “només podria afrontarse reduint serveis essencials de l’Estat de benestar”.
Però l’efecte pressupostari de l’ILP no és l’únic argument en contra de la mesura que esgrimeix l’informe. En l’àmbit jurídic, la proposta, tal com es presenta, barreja competències, ja que corresponen a l’Estat les pensions contributives i no contributives i les prestacions d’atur, mentre que els serveis socials corresponen a les autonomies. L’informe assenyala que les actuacions de la Generalitat en aquest àmbit ja cobreixen totes les seves competències i, en la difícil situació pressupostària, “s’ha procurat mantenir-les o aplicar les mínimes reduccions, però en cap cas no podran créixer”. Menys encara, afegeix, podria assumir el pressupost de la Generalitat el desenvolupament de competències que no li corresponen.
Els tècnics de la Generalitat conclouen també que “no hi ha cap país al món que implementi un subsidi amb aquestes característiques”, i n’assenyalen com a principals contraindicacions tres: el desincentiu a l’ocupació, pel fet de rebre una quantitat garantida que cobrís les necessitats bàsiques; el principi de reciprocitat, un argument moral que estableix que “és injust rebre alguna cosa sense donar res a canvi” i que “les persones que poden treballar i contribuir a la riquesa de la comunitat tenen l’obligació de fer-ho”, i el cost d’implantar un dret d’aquestes característiques, havent garantit la sanitat i l’ensenyament, ja que seria necessari recaptar més per “la previsible caiguda de l’activitat econòmica” i per tant de la recaptació fiscal.