La Vanguardia (Català)

Iñaki dóna pas a Corinna

- Mariángel Alcázar

AIñaki Urdangarin ahir se li van enganxar els llençols. En comptes de sortir a córrer de bon matí, com fa gairebé tots els dies, ho va fer al migdia per una carretera de les Aigües molt més freqüentad­a. No li va fer res creuar-se amb els corredors de diumenge, semblava relaxat. El marit de la infanta Cristina, per primera vegada en molts mesos, va dormir bé: la seva declaració el dissabte davant el jutge José Castro exculpant la Casa Reial dels seus assumptes profession­als l’havia alliberat del sentiment de culpa.

La declaració de Carlos García Revenga també va funcionar, malgrat que el seu caràcter trempat, alhora que dur, va aconseguir irritar el jutge en algunes ocasions. No importa, el resultat va ser bo i amb una mica de sort, Revenga deixarà el club dels imputats i, conservarà la seva feina a la Zarzuela.

Dissabte Urdangarin va fer un mea culpa, després de comprendre i acceptar, per primera vegada en mesos, que si els efectes col·laterals de les seves accions han tocat altres persones, com ara el Rei, és responsabi­litat seva posar-hi remei. Potser ara sigui més fàcil aconseguir que la infanta Cristina accepti que el seu ostracisme institucio­nal és l’única manera de protegir la Corona. Alguna cosa ha canviat en el pensament únic que compartia el matrimoni, víctima del seu propi victimisme.

Després de la jornada judicial a Palma, a la Zarzuela es va sentir cert alleujamen­t; la pressió extrema havia disminuït una mica, peròla treva va durar poc. En un exercici propi d’un prestidigi­tador, quan tots creien que, almenys aquell dia, la funció havia acabat, va aparèixer Corinna zu Sayn-Wittgenste­in, que des del diari El Mun

do es va marcar ahir una d’excusatio non petita accusatio manifesta. L’anomenada princesa forma part del paisatge regi des que es va saber que era una de les acompanyan­tes de Joan Carles en el viatge privat a Botsuana, de tan infaustes conseqüènc­ies.

Segons un correu aportat pel sempre disposat Diego Torres, Corinna va intentar col·locar Urdangarin dins la Fundació Laureus, una organitzac­ió d’esport i glamur de la qual ella era representa­nt. Corinna va sortir a escena per aclarir aquest assumpte i, de passada, qualificar “d’amistat entranyabl­e” la relació amb el Rei. Amb amigues com aquesta, no calen enemics.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain