Perles cultivades
En el decurs de la vida anem descobrint coses que ens fan l’existència més agradable, més gratificant o simplement més fàcil. Tots podríem dir en veu alta una frase pròpia que resumeix en ocasions tota una lliçó d’autoestima, de convivència o de solidaritat. Jo mateix vaig escriure a El club dels 50 que un privilegi d’aquesta edat és que sol ser quan un fa les paus amb si mateix, i he guardat aquesta sentència com una feliç idea amb què he animat més d’un cinquantí/na en el seu aniversari.
L’editorial Plataforma acaba de publicar un llibre deliciós titulat Vive y pásalo, de H. Jackson Brown, jr, que és el resultat d’haver començat a anotar coses importants que més de mig segle de vida li havia ensenyat. Al cap d’uns mesos li va mostrar la llista a un amic durant un dinar i el va animar a fer el mateix. Finalment més amics i coneguts es van unir al projecte. Nens de parvulari, estudiants d’institut, matrimonis joves i persones grans es van sumar a aquest joc, que es va convertir en un veritable tractat de saviesa. El mateix autor, en el pròleg d’aquesta obra duta a terme “per persones de 5 a 95 anys que han descobert coses sobre la vida, l’amor i altres àmbits”, destaca una afirmació sobre la resta. És la frase d’un pare de 42 anys, de la qual es desprèn que les prioritats de cadascú són diferents: “He après que
Un llibre de troballes sobre la vida de persones de 5 a 95 anys va encapçalar la llista de més venuts als EUA
un calaix per enllustrar sabates fabricat pel meu fill de vuit anys al campament d’estiu és la meva possessió més preuada”.
En moments extremadament complicats com els actuals, aquest llibre resulta una dosi de bon rotllo. Segurament per això aquesta obra va encapçalar durant vint-i-vuit setmanes la llista dels més venuts de The New York Times. Hi ha reflexions de totes les edats. Com la d’aquest nen de 6 anys que escriu: “He après que si escampes els pèsols per tot el plat, sembla que n’hagis menjat més”. O això d’un altre tap de bassa de 7 que assegura: “He après que menjar bastonets de peix m’ajuda a nedar més ràpid perquè són de peix”. Els adolescents no són menys ocurrents, com una noia de 13 anys que se sincera: “He après que just quan tinc la meva habitació com a mi m’agrada, la meva mare em diu que l’endreci”. Entre les meves favorites figura la d’aquesta altra jove de 14 que escriu com si fos una nova Natalie Wood: “He après que estirarse a l’herba fresca i mirar al cel fa que et sentis de meravella”.
Amb l’edat, les reflexions es tornen més realistes. Un paio de 50 anota: “He après que la felicitat consisteix en un bon llibre, un sofà còmode i un gat arrupit al teu costat”. I un altre ciutadà de 62 afegeix: “He après que res té més bon gust que les verdures del teu propi hort”. Però la més emotiva de les frases del llibre és la d’un ancià de 84 anys que explica: “He après que, a mesura que em vaig fent vell, recordo més noies boniques que vaig besar de jove”.