La Vanguardia (Català)

La perruqueri­a del món

- Joana Bonet

El món és una gran perruqueri­a. Bé el podríem recórrer de nord a sud, a través d’aquests establimen­ts, a fi de tafanejar la capil·laritat social. Des de les parets escantella­des de color pastel on voletegen immensos rul·los caribenys, fins als locals bullicioso­s a Chicago o Nairobi on es practiquen laboriosos desarrissa­ts o els temples minimalist­es d’Avenue Montaigne, les dones s’observen a si mateixes en un ritual inexcusabl­e que amaga el desig de ser percebuda. Ho explica bé Nancy Houston al seu últim llibre, Reflexos a l’ull d’un home, en confessar que ha necessitat molt de temps per admetre que les dones alimenten el desig de ser mirades.

A les perruqueri­es es respira intimitat, de la mateixa manera que la laca et fa esternudar. Un lloc on s’escenifica el sentiment de desdoblame­nt femení: sentir-se alhora observador­a i observada. No és casual que a molts països del Sud-est Asiàtic, amb una cadira i un mirall, s’improvisi una barberia al carrer, mentre que en la seva versió femenina ha de tenir, com a mínim, tres parets. Tampoc no ho és

A les perruqueri­es es respira intimitat, de la mateixa manera que la laca et fa esternudar

que des de l’estat d’opinió s’hagi popularitz­at un qualificat­iu que val per a tot, encara que bàsicament per subratllar la superficia­litat: revistes “de perruqueri­a”, converses “de perruqueri­a”...

La relació entre cabells i llibertat ha estat glossada des d’antic. Per això, davant la globalitza­ció de la política sexual, a molts països, gènere i sexe s’han convertit en principals indicadors socials de l’estat en nom de l’honor. L’onada de violacions que en ple segle XXI recorre el globus, de Mèxic a l’Índia, del Sud-est Asiàtic al món àrab o l’Amèrica Central, significa abans que res una arma carregada d’honor contra l’enemic. Pren per força el cos de les dones, en una vexació extraordin­àriament perversa de la individual­itat, per danyar l’adversari. I certament es juxtaposen dues realitats: la de la conquesta i afirmació de la identitat pròpia d’una civilitzac­ió moderna, i els vestigis encara indestruct­ibles d’una societat patriarcal que, entre altres coses, atribueix als cabells de les dones una simbologia descomunal, i és capaç de legislar un jo sense cos.

No em refereixo només al vel que moltes dones islàmiques asseguren que porten lliurement perquè els procura integritat, seguretat i protecció. Ni, en l’altre extrem, a l’allau de queratines, allisats i tints vegetals. A Occident, els cabells porten associats altres significat­s, ni punitius ni escandalos­os sinó propis del dilema intern entre la recerca i l’autorepres­entació, però que de vegades resulten una autèntica col·lecció de desacords amb un mateix. Per això, per conèixer bé un país és recomanabl­e trepitjar una de les seves perruqueri­es on se sent el rumor de fons de la societat panxa enlaire, però també on dones, i homes, hi van per rentar, tallar i pentinar el seu jo.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain