Ara s’escandalitzen

M’admira la capacitat d’escandalitzar-se que tenen els partits polítics, altres organitzacions i personatges tant públics com privats a mesura que es van descobrint els tripijocs que s’han fet, es fan i es faran, per saber què pensa el contrari, quins punts forts i dèbils tenen. Algú es pensa que quan una empresa ha de fitxar un alt càrrec de confiança i responsabilitat no demana informes sobre el comportament i la vida privada de la persona candidata? Des que el món és món tothom que presumeix de poder a alta escala ho ha practicat sense cap escrúpol. L’espionatge industrial n’és un bon exemple. Des de sempre s’ha fet, encara que ara facin veure que no ho sabien.

En tot això de l’espionatge cal aclarir què és legal o no i on és la ratlla que no es pot traspassar.

S’ha passat de dir-se els uns als altres “i tu més” a criticar-se dient “i tu també”. Tots s’espien entre ells, jo espio, tu espies, ell espia, i així amb totes les conjugacions del desacreditat verb. Es poden tapar escàndols amb altres escàndols? Són cortines de fum?

Podem ser ingenus i quedarnos esverats de tantes escoltes i espionatges amb compravenda de documents suposadament secrets que corren de mà en mà i ja han deixat de ser-ho.

El pitjor de tot és que ningú fins ara ha fet confessió dels seus errors i pràctiques perverses i n’ha demanat perdó a la societat oferint un propòsit d’esmena.

JORDI LLEAL I GIRALT

Badalona