Tòxics en la vida quotidiana
L’OMS demana que s’actuï contra les substàncies químiques més perilloses
L’ Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer la setmana passada una advertència seriosa. Determinades substàncies químiques presents en la vida quotidiana, i que actuen com a disruptors endocrins (és a dir, alteren la regulació hormonal), estan contribuint a un augment de les malalties hormonals. Els experts conclouen que darrere d’aquestes substàncies, disperses en el medi ambient i que arriben a l’home a través dels aliments, hi ha moltes de les malalties que estan augmentant.
Desenes d’estudis han relacionat, per exemple, el bisfenol A, utilitzat com a matèria primera per a determinats plàstics, amb malalties hormonals. El “menyspreu” dels que fan les lleis
GRAN FOCUS DE PREOCUPACIÓ Els disruptors endocrins són productes que actuen com hormones
EFECTES PRINCIPALS Obesitat, diabetis, pubertat precoç, pèrdua de qualitat del semen i càncer
envers els epidemiòlegs explica que s’estiguin endarrerint les normes per evitar productes la perillositat dels quals ja està demostrada, segons Nicolás Olea, catedràtic de Medicina Interna de la Universitat de Granada.
Els investigadors de l’OMS conclouen que, en els últims deu anys, la quantitat d’informació científica sobre els efectes de les substàncies químiques és tan aclaparadora que justifica la necessitat d’actuar per frenarne els danys. Els disruptors endocrins (compostos químics que es comporten com hormones) estan afectant la salut reproductiva de la dona; la qualitat del semen; provoca afectacions en els primers mesos de gestació del fetus masculí, i diverses classes de càncer. A més, aquestes substàncies s’associen cada vegada més amb l’increment de trastorns de la tiroide, de l’aprenentatge, de l’obesitat i altres afectacions del metabolisme.
“El fetus mascle és extraordinàriament sensible als estrògens, siguin naturals o exò- gens, per tant, les malalties són més freqüents als individus exposats a aquests contaminants”, afirma Nicolás Olea. Els experts relacionen també aquestes substàncies químiques amb l’augment dels càncers de mama en dones joves (un 7% anual) que vinculen a la possible exposició durant el desenvolupament intrauterí.
“Hi ha molt coneixement sobre la vinculació dels disruptors endocrins i el càncer de pròstata i de tiroide, i no hi ha dubtes sobre la influència del bisfenol A en l’expansió de la diabetis classe II”, assenyala Miquel Porta, investigador de l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques. (IMIM). “Alteren la funció de les cèl·lules beta del pàncrees, ha quedat demostrat en ratolins i aquesta alteració genera resistència a la insulina”, explica. “Masses evidències perquè no s’hi faci res”, sentencia.
La preocupació de l’OMS s’estén sobretot a un conjunt de
ON SÓN Envasos de plàstic, cosmètics, interior de les llaunes i paelles antiadherents
FREQÜÈNCIA L’OMS adverteix sobre l’exposició diària a alguns d’aquests compostos
compostos que sotmeten l’organisme humà a dosis continuades, diàries. Entre les substàncies més perilloses hi ha el bisfenol A, una matèria primera utilitzada per a la fabricació de plàstics amb resines epoxi i policarbonats i que poden alliberar, per exemple, els recobriments interiors de les llaunes de conserva, així com certs envasos o el paper dels tiquets de compra. També preocupen els ftalats, plastificants en articles fabricats amb plàstic PVC, com joguines, moquetes, cortines i sòls.
Altres substàncies d’exposició continuada són els parabens, continguts en productes de cosmètica i d’higiene personal (xampús i gels); els almescs (presents en perfums, colònies i ambientadors). Així mateix, els filtres ultraviolats, com les benzofenones, apareixen en algunes cremes solars. I també creixen les sospites sobre les substàncies perfluorades (PFOS, PFOA), utilitzades com a impermeabilizants (en teixits) i antiadherents (en estris de cuina).
El ciutadà, a més, es troba en una situació d’indefensió total, ja que no hi ha etiquetatges que permetin diferenciar els productes perillosos dels que no ho són. L’opacitat és pràcticament total.
El catedràtic de Granada Nicolás Olea considera inacceptable que productes com el bisfenol A, la perillositat del qual ja es va demostrar l’any 1990, continuï estant al mercat. Des del 1995, és a dir, fa 18 anys, el doctor Olea va demostrar que aquesta substància era un perill per a la salut pública, però, a més a més, des del 1936 se sap que és un disruptor endocrí. “No és responsabilitat de ningú que el bisfenol A estigui encara al mercat quan ja es va advertir del perill el 1990?”, es pregunta aquest expert.
Carlos de Prada, director de la campanya “Hogar sin tóxicos”, que ha emprès la Fundación Vivo Sano creu que és molt significatiu que algunes marques de paelles es presentin com a “lliures de PFOS o ecològiques”, i que aquest sigui l’únic avís indirecte que té l’usuari del fet que alguns productes “no són de fiar”.
De la mateixa manera, als supermercats comencen a veure’s sabons líquids i gels en què s’avisa que són lliures de parabens, ftalats i colorants, la qual cosa respon a decisions unilaterals dels fabricants, convençuts que més aviat o més tard hi haurà una regulació que posi ordre en aquesta jungla.
Els experts, mentrestant, consideren que la regulació actual continua sent molt permissiva quant a l’entrada al mercat de productes tòxics. “S’haurà d’aplicar un principi de precaució. No hauríem d’esperar a demostrar que un producte és dolent per a la salut com a condició per retirar-lo. La indústria hauria de demostrar que no és dolent abans de posar-lo al mercat”, afirma Olea.
L’OMS considera, a més a més, necessari que l’avaluació dels efectes dels productes químics hauria de tenir en compte també la barreja de substàncies. Fins ara aquests tests es feien de forma individual, “però aquesta anàlisi no respon a la realitat, ja que les persones estem exposades a diverses classes de residus alhora”, afegeix Olea.