Erudit del cinema japonès
DONALD RICHIE (1924-2013) Escriptor, crític de cinema i director
Va arribar al Japó l’any 1947 com a redactor de Stars
and Stripes (Barres i estrelles), el diari de les forces armades nord-americanes. Va ser com un enamorament sobtat, passional i cultural. Mort el dia 19 passat, als 88 anys, en un hospital de Tòquio a causa d’un infart de miocardi, el nord-americà Donald Richie deixa darrere de si la condició d’haver estat el gran divulgador a Occident de la cultura japonesa, especialment en el seu vessant cinematogràfic. Va fer amistat amb grans mestres com Akira Kurosawa, Yasujiro Ozu i Mikio Naruse, i en va analitzar l’obra fílmica en diversos llibres. Entre el 1969 i el 1972 va ser comissa- ri del MoMA de Nova York, on va coordinar una retrospectiva sobre el cinema japonès.
Nascut el 17 d’abril del 1924 a Lima, ciutat nord-americana d’Ohio, Donald Richie va cursar estudis a la Universitat de Colúmbia. Durant uns anys va poder allunyar-se de la seva localitat natal, en la qual se sentia molt tancat. La seva primera visita al Japó, el 1947, va constituir tot un revulsiu: el va convertir en un viatger incansable, sempre àvid per descobrir nous horitzons i cultures. Però el Japó el marcaria per sempre, i hi va passar 60 dels seus 88 anys d’existència.
Richie va tornar a Tòquio el 1953 per exercir de crític cinematogràfic i articulista cultural al diari Japan Times, on va continuar col·laborant fins al 2009. Sis anys més tard, en col·laboració amb Joseph Anderson, va publicar el llibre titulat El cine japonés: arte e industria, al qual seguirien –entre d’altres– Cien años de cine japonés.
A La vida y películas de Kurosawa y Mifune (editat aquí el 2005), un exhaustiu retrat del cineasta i el seu actor de capçalera, l’autor Stuart Galbraith esmenta el llibre de Richie The
films of Akira Kurosawa (publicat el 1965). Després de qualificar-lo com l’erudit “més important pel que fa al cinema japonès”, Galbraith afirma que el llibre de Richie sobre Kurosawa, “juntament amb els seus escrits sobre el director Yasujiro Ozu, representa probablement l’anàlisi més completa i reflexiva sobre l’obra d’un cineasta”.
L’obra literària de Richie és àmplia i diversa. Inclou novel·les, llibres de viatge i fins i tot el volum Cultivo y cuidados
del bonsái. Naturalment, el seu amor pel cinema el va portar també a passar de la teoria la pràctica. Richie es va posar darrere la càmera per dirigir diverses pel·lícules de caràcter experimental. Va escriure i realitzar quatre curts entre el 1962 i el 1968, i el 1970 el migmetratge titulat Five philosophical fa
bles, òbviament sempre amb intèrprets japonesos. També va actuar com a actor en un curt i en el drama històric Rikyu, rodat el 1989 per Hiroshi Teshigahara i guardonat al Festival Internacional de Cinema de Berlín.