Fred a la llum del dia
Les persones sense sostre que pernocten en refugis municipals passen la jornada en biblioteques o centres comercials per escalfar-se
Ados quarts de nou del matí, després de l’esmorzar, els refugis per a persones sense sostre com l’alberg d’emergències del carrer Acàcies de Barcelona, queden buits. Els que hi han dormit, marxen i circulen per la ciutat. Quan fa fred, no es pot parar; s’ha de caminar, qui té uns quants diners sempre es pot prendre un cafè. “Molts són usuaris d’altres equipaments públics, com ara biblioteques”, assenyala Jordi Sánchez, director de Família i Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona.
Es tracta de passar el dia amb una temperatura agradable, pot- ser mentre es llegeix la premsa. I aquesta ruta per fugir del fred també la fan els que tenen casa. Les quatre parets poden ser igual de gèlides que el carrer, i durant el dia, fins i tot més. Els centres comercials són una altra bona destinació. “Qui sap, potser estàs prenent un cafè en un bar, i la persona que tens al costat és usuària dels nostres refugis. El perfil ha canviat molt”, sentencia Sánchez.
El 50% són espanyols, el 17% magribins, i el 6% romanesos. Entre la resta hi ha una àmplia varietat. El 90% són homes (sempre havien estat el 95%). El grup d’edat més majoritari és el que va dels 35 als 50 anys. “Cada vegada hi ha més gent en el llindar de la pobresa”, resumeix.
Tan sols el carro amb les seves pertinences delaten que l’Arnau és un sensesostre. Uns texans ben nets i un jersei fosc de coll alt el protegeixen del fred mentre empeny un carro de supermercat al barri del Congrés. “De la meva vida anterior no en parlo i d’aquesta poc”, diu escaridament. “Una vegada, un usuari em va dir que ell vivia al carrer, però que tenia els pantalons més ben planxats que jo”, apunta Jordi Sánchez amb un somriure.
“En aquesta operació fred hem vist gent de tot tipus”, afegeix més seriós. També persones, explica, que tenen casa però no diners per pagar el gas o l’electricitat per poder escalfarla. La pobresa energètica ja es fa amb la indigència.
Una treballadora del refugi prova d’esborrar amb desinfectant la intensa olor àcida amb què es manifesta la pobresa extrema en aquest tipus d’equipaments. Als llits ordenats, que ja
Entre el 15% i el 20% dels que han dormit aquests dies en albergs tenen casa però hi passen fred
són fets i buits, han dormit els últims dos dies més d’una vintena de persones, de totes les edats, amb casa, però que per no passar fred no dubten a passar la nit com indigents. Ells han suposat entre el 15% i el 20% de les 133 persones que van dormir divendres en els dos albergs (el de Ciutat Vella i el del carrer Acàcies) que l’Ajuntament ha obert per a l’operació fred, i dels 131 que ho van fer la nit de dissabte. “No és un percentatge gaire alt”, matisa Jordi Sánchez, encara que abans que empitjorés la crisi, aquest tipus d’usuaris era gairebé inexistent.
Ningú no pregona si té casa o que no en té, però els tècnics extreuen aquests percentatges dels comentaris, de les entrevistes individuals que realitzen als usuaris: si ja és prou dur viure en la misèria, encara és pitjor reconèixer-ho, o sentir que se’t posa l’etiqueta. “No som delinqüents, ni tots som borratxos. Hi ha gent amb estudis universitaris”, apunta l’Arnau.
Ell no ha passat la nit a l’alberg del carrer Acàcies, ni tampoc al ras. Té el seu propi refugi per passar la nit, però no el revela: “La gent que viu al carrer també llegeix el diari”, diu. Durant tot el dia es dedicarà a donar voltes per la ciutat, amb el seu carro, a prendre el sol... Com ell, centenars d’homes i dones.