Dolce & Gabbana topa amb l’Església
Els ornaments religiosos fan ressaltar el luxe de la col·lecció
Podria pensar-se després de veure la desfilada de Dolce & Gabbana que l’agitació que es viu aquests dies a la cúria ha inspirat la seva col·lecció. Si no fos perquè aquesta havia d’estar bastant avançada quan Benet XVI va anunciar la seva retirada fa només unes setmanes. L’Església i els seus ornaments decoren pràcticament totes les peces presentades per a la tardor-hivern 2013-14 que és tot un desplegament de luxe. Marededéus i crists són motius que s’estampen, amb dibuixos inspirats en els vitralls i mosaics de l’ornamentació eclesiàstica, tant en vestits i tops, com en bosses de mà i sabates. S’alternaven amb altres elements propis del ritual catòlic, com bruses i vestits inspirats en les casulles dels escolans i altres de punta que recorda-
La firma Marni va destacar en l’ús de pells en els seus dissenys i estampats de paisatges
ven les mantellines, blanques i negres. Les corones que portaven algunes de les models, i també els impressionants brodats de pedreria que cobrien completament els cossos d’alguns dels vestits, re- metien als tresors vaticans, d’or i pedres precioses. Les formes de les peces tenien un vague aire vin
tage, sobretot els vestits jaqueta de pota de gall ajustades a la cintura i amb faldilles amples. No queda clar si l’atreviment els valdrà el regne del cel o l’excomunió, tot i que la música circense que acompanyava la conclusió de la desfilada fa pensar que la segona opció és més probable.
En comparació, la desfilada de Marni resultava més sòbria del que és habitual en la creadora, que va recórrer al negre, més que als peculiars i habituals estampats. Va destacar l’ús de la pell que devia indignat els defensors dels animals, com va succeir a la desfilada de Just Cavalli. Generoses estoles enrotllades al coll, que queien gairebé fins al terra i
abrics de pèl llarg en són només alguns exemples. Entre els estampats, els de parcel·les de bosc i l’abstracció de branques d’arbres en negre sobre blanc.
A Salvatore Ferragamo semblen que facin de la sobrietat qüestió de fe; poques vel·leïtats estètiques es permet aquesta firma que basa la col·lecció en colors tan essencials com el negre, sol o combinat amb el blau fosc, el blanc i algun toc de gris. Les línies són rectes, amb algunes asimetries i remeten a la moda dels seixanta en la versió més pura, amb minifaldilles creuades, vestits pantaló i abrics de vocació masculina, simples vestits lligats a un costat i gavardines enxarolades amb cinturó.
Missoni també mostrava la ca-
Emporio Armani va presentar la proposta amb una desfilada impecable, fidel al seu estil
ra més discreta amb la renúncia a les barreges coloristes que li són pròpies; apostant pel negre i tons pastel, que combina formant figures geomètriques transparents. Potser, aquesta sobrietat es deu a l’estat d’ànim de la família, dos mesos després de la misteriosa desaparició de Vittorio Missoni i cinc persones més.
Emporio Armani presentava la proposta amb una desfilada impecable, en què es mostrava fidel al seu estil, basada en peces d’una clàssica modernitat, entre les quals destacaven els pantalons amples i estrets al turmell de matèries gruixudes però extremadament lleugeres. O els vestits de festa de color morat, verd, marró i granat amb una original textura vellutada però amb aspecte de moltó. El tractament experimental dels materials, com el neoprè o el moher, donen al conjunt modernitat, fins i tot quan es combinen amb faldilles i pantalons d’organza de tons pastel.
Si les idees presentades sedueixen les dones, les sabates planes i de taló baix estan destinades a posar fi al regnat de les plataformes i els talons d’agulla exageradíssims.