Cremant les naus
Com va dir aproximadament cap al 1865 l’almirall Casto Méndez Núñez, “més val honra sense vaixells, que vaixells sense honra”. Aquesta afortunada frase del dimoni, cosina germana d’aquell molt més expeditiu “Cremar les naus” atribuït a Hernán Cortés durant la conquesta de Mèxic, bé es podria aplicar a Antena 3. I és que, acollint-se a una màxima tan quixotesca, i com d’altra banda era lògic esperar, la cadena del Grup Planeta va preferir abans precipitar el final d’El barco i enfonsar-lo una vegada per sempre que continuar veient com la seva audiència anava fent aigües a cada nou lliurament.
Com sol passar gairebé sempre en aquests casos, i encara que el seu últim capítol es va emetre dijous passat, la polèmica originada per tan dràstica decisió continua viva avui dia. D’una banda estan els que continuen lamentant que a la sèrie li hagin donat la liquidació just ara que l’Estrella Polar havia tocat terra. De l’altra, els que celebren la retirada a temps d’una sèrie que argumentalment ja feia molt que havia tocat fons. I després estan els que, com és el meu cas, encara continuem preguntant-nos com és que aquesta indissimulada còpia a la baixa de Perdidos ha pogut arribar tan lluny. Sobretot si per lluny pot entendre’s una baixada de teló tan absolutament penques com la que, inclós un vergonyant epíleg, es van marcar els seus creadors a tall de comiat potiner. Si, com deien els clàssics, “Pels seus finals els coneixereu”, sembla clar que aquesta sèrie ha anat a la deriva pràcticament des del principi, d’improvisació en improvisació i sense cap rumb. Per- què ja que hi som, si es vol intentar deixar mínimament contenta la (incomprensible) legió de seguidors traient-se de la màniga un final que no fos, com així ha passat, de jutjat de guàrdia, ¿no hauria estat millor tancar-la marcantse un Resines i fent que tot fos un somni de Burbuja mentre estava a l’UVI després de l’accident? O que tots morissin deshidratats perquè se’ls havien acabat les cocacoles? O que ens revelessin que el submarí era en realitat groc i que tot el que s’ha vist fins aleshores era producte de les drogues? O que Mario Casas s’aixequés amb els seus tres trets al pit i anunciés mirant a càmera que està estudiant una oferta per protagonitzar la quarta temporada de The walking dead? Qualsevol cosa així hauria estat millor, més coherent i fins i tot més defensable que aquest autèntic despropòsit.