Alves torna a estar de moda
Després de superar quatre lesions, el lateral es posa les piles el 2013
Amant de la cuina creativa, fashionista de la moda més excèntrica, a Dani Alves no li agrada passar desapercebut mai. Tampoc al camp, on aquest any ha tornat a posar-se les piles. Intens en la pressió, pletòric en el desplegament, encertat en les seves incorporacions, precís en la centrada i responsable en la contenció, Alves està preparat per rebre el Madrid a la Copa del Rei, una competició que ha guanyat tres vegades. “Són els partits que ens agraden. Ens vestirem bé”, anuncia.
Com el conillet de Duracel, ha agafat la regularitat que li faltava durant tot el curs. Des que es va inaugurar l’any només s’ha perdut un partit dels tretze que ha disputat el Barça, onze com a titular i sencers, on ha repartit cinc assistències de gol. “Només puc treballar, no puc fer cap altra cosa. Intento estar cada dia millor i al nivell de l’equip. Després sortirà millor o pitjor però no serà mai per falta de feina ni de personalitat”, diu Alves, que confirma el seu estat de forma.
Així sí que es pot confiar en ell. Es pot comptar amb ell fins i tot perquè s’apropiï de tota la banda dreta com en la segona part contra el Sevilla. No sempre ha estat així. Però el lateral brasiler arriba en el seu millor moment a la fase decisiva, amb les bateries ben carregades.
Hi ha una frase que sempre acompanyarà Dani Alves. “Suma més que resta”. És el que diuen els tècnics des que Alves va arribar procedent del Sevilla el 2009 per 32 milions d’euros, cosa que el va convertir en el defensa més car de la història del club. “Ens dóna més del que ens treu”, raonaven els entrenadors quan els rivals van començar a explotar l’esquena del brasiler. “Guanyem més del que perdem”, valoraven així les seves constants pujades, per la qual cosa va jugar també d’extrem amb Guardiola a la banqueta.
Però va arribar un moment en què Dani Alves va començar a restar més del que sumava. Es movia cansat després de deu anys deixant-se la pell en tots els camps de la Lliga –dissabte era l’aniversari del seu debut–. Semblava esgotat mentalment de competir al màxim sense parar durant quatre anys i 14 títols. Era com si el cap ja no volgués fer moure les cames amb la mateixa velocitat d’abans.
De fet, ja no va poder jugar la final de la Copa del Rei de la temporada passada per una fractura de la clavícula que es va fer en un entrenament. I aquest curs es va lesionar una
El lateral només s’ha perdut un partit el 2013 i aquest any ha repartit cinc assistències de gol
vegada a l’agost (en l’escalfament de la Supercopa al Bernabeu), una altra al setembre (contra el València), una més a l’octubre (al minut 28 del clàssic del Camp Nou) i una altra al novembre (al camp del Llevant). Estava irreconeixible. Els que el coneixen més bé el defensen dient que per la seva manera de ser, extravertida, i de jugar, exuberant, se li nota més que a la resta quan no està bé.
Tanmateix, no va fer falta parlar amb Dani, sinó que va ser ell mateix qui va veure les orelles al llop amb l’aparició del jove i complidor Montoya i l’explosió golejadora d’Adriano. Així que Alves es va posar les piles i torna a ser insubstituïble.