El senyor gol
Amb el seu olfacte, Villa demana regularitat en una fase en què l’eficàcia és un tresor
No necessita intervenir en excés. El seu modus operandi no requereix tenir gaire estona la pilota ni driblar ni adornar-se amb gestos tècnics de cara a la galeria. El físic, el mateix que li ha jugat males passades, no li dóna prou per pressionar com un molinet com fa Pedro ni per barallar-se amb els defenses com Alexis. Però quan al Barça la camisa no li toca a la pell perquè necessita gols moltes mirades es dirigeixen cap a ell, Messi a banda. David Villa té un do que no es regala ni es perd. Aquest do es diu nas golejador, saber estar al cor de l’àrea, aixecar la mirada, veure el porter i ajustar la rematada. L’asturià és concret i el Barcelona, en aquesta fase de la temporada, necessita treure’s una capa de barroquisme i centrar-se a trobar la xarxa. Hi ha una dada que resumeix el Villa d’aquesta temporada, amb els seus alts i baixos, les seves petites lesions i la seva freqüent suplència. En nombre de minuts és el setzè de la plantilla. En canvi, en gols marcats és el segon, amb dotze. A més, n’hi ha hagut que set han servit per canviar el signe del marcador.
A la Lliga marca un gol cada 108 minuts jugats i, encara millor, dels dotze xuts que ha fet
DESENCALLAR EL CRAC Messi admet que si ‘el Guaje’ juga prop de l’àrea els centrals no surten tant a marcar-lo
entre els pals, set han acabat dins. D’això se’n diu poder de definició. Justament el que busca el Barcelona ara, quan els partits són decisius i quan la potència dels adversaris pot reduir el nombre d’ocasions. És possible que Villa no estigui per ser titular amb regularitat, però el Barça l’ha de saber esprémer en aquesta fase. Tant el Guaje com el Barça estan en el moment crucial de la temporada. L’asturià ha de deixar enrere defi- nitivament els dubtes i adaptarse al paper que li toqui en cada situació, una mica a l’estil del que va representar en el seu moment Henrik Larsson, perquè ja es veurà quin serà el seu destí a l’estiu. Mentrestant, el cos tècnic té a l’abast apostar per un dels camins més curts cap al gol.
Fins i tot Messi semblava que dissabte insinués que requereix el seu concurs per trobar més llibertat davant adversaris que es dediquen a practicar un embut sobre ell. “Amb una referència com Villa a dalt,els centrals no sortien a buscar-me i això em deixava més espais”, va argumentar l’argentí. Quan el Guaje va abandonar l’esquerra per rondar més per l’àrea, al Barça i a Messi els va anar millor. A més, la presència de Villa sol comportar que Iniesta endarrereixi la seva posició fins al mig del camp per participar més en la circulació.
Són retocs que amplien les possibilitats tàctiques del Barça, que s’havia tornat més previsible amb el seu pregonat onze de gala. Almenys ara endevinar l’alineació serà més difícil que davant el Milan. Això és gràcies a jugadors com Villa, que truquen a la porta.
Fa setmanes que el davanter asturià no es manifesta ni a les zones mixtes ni a la sala de premsa. Ha preferit no polemitzar davant les seves suplències i deixar el seu discurs per al que sap fer més bé: marcar gols. Al capdavall el seu retrat és fidel al que en va dir Alves després del matx davant el Sevilla: “És un jugador fantàstic, tinc admiració per Villa i quan li va bé me n’alegro. Només els forts sobreviuen”.