Les queixes blanques se centren ara en el nombre d’expulsats

“Quan acabem un partit amb onze serà notícia”, va dir a la sala de premsa de Riazor Aitor Karanka per comentar l’expulsió de Di María, que va veure dues grogues en la mateixa jugada, quan faltava un minut per al final. Plovia sobre mullat. El mateix jugador ja havia estat expulsat feia un mes, el 24 de gener, en la tornada dels quarts de final de la Copa, a Mestalla. Llavors no va ser per dues grogues sinó per vermella directa dos minuts abans del final. També per una ximpleria. Girar-se i donar un cop de peu a João Pereira amb l’eliminatòria guanyada. L’expulsió se sumava a la de Coentrão. Quan el partit es va acabar, Karanka es va queixar per primer cop: “No ens sorprèn acabar amb nou. Les imatges hi són i es poden veure. No som un equip agressiu ni violent”.

La teoria és la que defensa Mourinho, sempre aferrat al victimisme arbitral. Però els fets són tossuts. El Madrid és l’equip amb més expulsats del 2013 i ha perdut un jugador en cada una de les tres últimes jornades de Lliga, vuit des que va començar l’any. Tret de la primera vermella, a Adán, per un penal comès per avortar un gol després d’un error seu en el servei de porta, totes les altres són accions absurdes, pròpies de jugadors presos de nervis. També destaca la rapidesa amb què s’acumulen les dues grogues que porten a l’expulsió. Sense anar més lluny, contra el Rayo, Sergio Ramos va veure les dues grogues en un minut, del 16 al 17. En el club atribueixen l’epidèmia de vermelles al grau de tensió que els demana als seus jugadors Mourinho, encara més quan pensa que hi ha futbolistes que li fan el llit. Una sobreexcitació que els acaba passant factura.