Taules a San Siro
Inter i Milan, els dos equips de la capital llombarda, empaten en un derbi molt equilibrat
La ratxa guanyadora del Milan va quedar interrompuda ahir, però l’autoestima va quedar intacta. Els d’Allegri, esperonats pel triomf en la Champions contra el Barça, somiaven imposar-se a l’Inter, en el derbi de la capital llombarda, però l’1-1 va deixar satisfetes les dues parts. Va fer justícia amb el joc. Va ser un partit molt equilibrat. Un temps per a cada un i brillants actuacions dels dos porters.
El derbi della Madonnina (per la Verge que presideix el Duomo milanès) d’aquest any havia aixecat una enorme expectació nacional per la morbositat de ser el primer amb Mario Balotelli vestint la samarreta rossonera i contra el seu antic equip. La cadena Sky va fer espectacle de la vetllada televisiva, batejant-la com “el derbi de Supermario”.
El partit va començar amb molta intensitat, un estira-i-arronsa una mica caòtic en què l’única estratègia dels dos equips semblava ser reaccionar a l’error del rival. Però va ser el Milan el que va saber aprofitar millor les debilitats del contrari. Així va arribar per a Balotelli una oportunitat claríssima en el minut 14, que va fallar en relliscar quan estava sol da- vant Handanovic. Sis minuts després, El Shaarawy esmenava l’error i posava davant els milanistes amb un gol d’allò més bonic, un xut molt mesurat, d’una passada de Boateng. En el minut 26, Balotelli va fer una rematada de cap espectacular, un cop de cap amb la potència d’un míssil, que el porter de l’Inter va aconseguir rebut- jar de manera miraculosa. Hi va haver altres oportunitats molt clares que el Milan no va materialitzar.
La segona part va tenir una narrativa molt diferent. Va començar amb una boira molt espessa a San Siro, la típica boira hivernal a la plana padana, que va esborrar, durant uns minuts, algunes àrees del camp. Els milanesos van quedar més encegats que els interistes. Es van sentir desorientats i van perdre agressivitat. L’Inter va aprofitar el fenomen meteorològic i va estar a punt d’empatar, però la rematada de Guarin la va parar Abbiati in extremis. La boira va escampar i l’Inter va continuar més inspirat.
Schelotto, el llebrer, va entrar per Cambiasso i, pocs minuts després, en el 25, va marcar de cap, després de la centrada del japonès Nagatomo. El sorpasso era una possibilitat real per als ne
razzurri.
L’Inter va continuar insistint, amb poca fortuna. Pel Milan va entrar Bojan, en el minut 41, en substitució d’El Shaarawy. L’última fase del partit va oferir oportunitats per als dos equips. Hi va haver nervis, a la banqueta i a la grada. Allegri va ordenar a Balotelli baixar a defensar quan l’Inter va servir una falta perillosa.
LA LECTURA El triomf contra el Barça va ser celebrat en clau nacional, com a revenja per perdre a l’Eurocopa
Al Milan li va quedar un regust agredolç. No va poder rematar la que hagués estat una setmana de glòria. L’equip –i tot Itàlia– van celebrar el triomf contra el Barça com si hagués estat una autèntica gesta nacional, una catarsi del futbol patri, en part perquè ho van interpretar com una revenja per la derrota de la selecció italiana contra l’espanyola a la final de l’Eurocopa. Berlusconi, en la recta final de la campanya electoral, estava exultant per la injecció de moral d’haver doblegat “la squadra più forte del mondo”.