El vot contra Europa fa témer una Itàlia ingovernable
El centreesquerra guanya en diputats, Berlusconi reneix i Monti pot tenir la clau del Senat L’èxit del còmic Grillo (25,4%) confirma el presagi populista i els mercats hi reaccionen alarmats
Itàlia voreja la ingovernabilitat. La forta irrupció electoral del còmic Beppe Grillo i uns equilibris diabòlics dificulten les majories: tot apunta que el centreesquerra con- trolarà la Cambra de Diputats, però el Senat no està gaire clar. Berlusconi segueix viu. Els mercats hi han reaccionat negativament.
Les eleccions italianes han creat un escenari molt difícil de gestionar, amb el risc evident d’ingovernabilitat. A l’hora de tancar aquesta edició, no es perfilava una majoria suficient al Parlament. El centreesquerra, per un marge mínim, estava en condicions de conquerir la Cambra de Diputats, però al Senat cap coalició no hi podia garantir el control. Aquest desenllaç planteja un gran interrogant i col·loca Europa davant un problema força seriós.
La irrupció del Moviment 5 Estrelles (M5E), el partit de pro- testa del còmic genovès Beppe Grillo, ha significat un terratrèmol polític. A la Cambra de Diputats, segons les últimes dades, l’M5E podria ser fins i tot el partit més votat a nivell individual, amb al voltant del 26% de sufragis, encara que és la coalició de centreesquerra la que aconsegueix un percentatge més gran i s’emporta el suculent premi que preveu el sistema electoral, assolint una còmoda majoria absoluta (340 escons sobre 630).
Al Senat el repartiment d’escons va quedar més fragmentat. El centredreta va arribar a estar per davant, però després el centreesquerra el va superar, gràcies a la victòria a Piemont. Al con- trari que a la Cambra Baixa, on el premi en escons es dóna a la coalició vencedora a tot Itàlia, al Senat el premi s’atorga regió per regió. Això distorsiona els resultats. A la Cambra Alta, vital per aprovar totes les lleis, no es perfila una majoria factible de cap coalició.
INQUIETUD EXTERIOR El desenllaç obre un escenari incert i crea un problema greu per a Europa DE BERLUSCONI AL M5E El populisme antieuropeu ha estat premiat a les urnes
Aquest desenllaç tan complicat i absurd dels comicis és fruit d’una nefasta llei electoral que fa honor al seu nom, Porcellum. El ministre que la va redactar, Roberto Calderoli (Lliga Nord), la va qualificar de “porcada”. Tots sabien que era injusta, un autèntic despropòsit. Però ningú no la va voler canviar, malgrat que el Govern tècnic de Monti ho volia fer. El centreesquerra no hi tenia interès perquè pensava que el beneficiaria.
El missatge de les urnes té un inequívoc sabor antieuropeu. Tant l’M5E com Silvio Berlusconi, cadascú a la seva manera, han fet una campanya molt crítica, populista, contra les polítiques en vigor a Europa, arribant a plantejar com a alternativa –Grillo– la sortida d’Itàlia de la zona euro o la ruptura de la moneda única –Silvio Berlusconi– per dalt, amb la sortida unilateral d’Alemanya. L’ambient de crisi
ha fet que aquestes propostes tinguessin bona acollida.
La coalició centrista encapçalada per Mario Monti va viure amb gran decepció els resultats. Va poder ocupar un espai massa reduït. A la Cambra de Diputats, segons els resultats coneguts ahir a la nit, podria no arribar al 10%, amb la qual cosa quedarien fora els dos petits partits que li han donat suport, la democristiana Unió de Centre (UdC) i Futur i Llibertat per a Itàlia (FLI). Al Senat les coses podrien ser encara pitjors. L’esperança de Monti de tenir un nombre de senadors decisiu per aliar-se amb el centreesquerra no es va concretar.
El secretari del Poble de la Llibertat (PdL), Angelino Alfano, va comparèixer davant de la premsa per atribuir-se –el seu partit i la Lliga Nord– la majoria relativa al Senat, i per agrair a Berlusconi la “tenacitat i esforç personal” a la campanya. Alfano no va voler especular sobre els escenaris possibles per a un govern. Va dir que fer-ho quan l’escrutini encara no estava clar seria “enganyar els italians i l’opinió pública internacional”.
Per al centreesquerra, el desenllaç està molt per sota de les expectatives. Malgrat la seva victòria a la cambra baixa, el nivell de suport popular és baix i això li resta autoritat política. Pier Luigi Bersani, el líder del Partit Demòcrata, queda tocat. Ell va guanyar les primàries sense convèncer massa els seus. Molts pensaran ara que hauria estat millor alternativa escollir el jove alcalde de Florència, Matteo Renzi.
En aquestes condicions, és obvi que el president de la República, l’excomunista Giorgio Napolitano, de 87 anys, té una tasca molt difícil les properes setmanes. Segons la Constitució, a ell li correspon entrevistar-se amb els líders de les formacions polítiques per sondejar-les i comprovar qui pot reunir prou suport per formar govern. Va ser Napolitano, el novembre del 2011, qui,
DECEPCIÓ Monti ha quedat cremat a les urnes i ja no podria repetir un executiu tècnic
en plena emergència financera, va dirigir la sofisticada operació política que va portar a la formació del Govern tècnic de Monti. Ara, amb el vot tan fresc, seria molt difícil intentar una cosa similar. Mario Monti és un home cremat per a una missió d’aquesta mena. Va escollir comprovar la seva força a les urnes i n’ha sortit debilitat enormement.
Queda per fer l’escrutini –començarà aquesta tarda– de les tres eleccions regionals –Llombardia, Molise i Laci– que se celebraven en paral·lel. La més important és la Llombardia, la regió més poblada i principal motor econòmic. Els sondejos a peu d’urna donaven un empat tècnic entre el centredreta i el centreesquerra. Una victòria del primer donaria la presidència de la regió al líder de la Lliga Nord, Roberto Maroni. Això compensaria amb escreix la baixada general dels lliguistes respecte a les eleccions del 2008. Si el centreesquerra perd a la Llombardia, serà per culpa de l’M5E i pels vots centristes de la llista de Monti.