El negoci Mobile
Americans i britànics copen el congrés de mòbils amb el qual Barcelona inaugura nova capitalitat El canvi de format de l’MWC facilita l’oportunitat de negoci més enllà de les novetats comercials
El Mobile, empenta per als negocis, a més de fira de novetats
Omnipresència de nord-americans i britànics al congrés de telefonia mòbil
Un britànic, un nord-americà i un indi comparteixen taula i cafè en un jardí elevat entre el pavelló 1 i el 5 del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona. Ho fan aliens a l’allau d’executius vestits de gris marengo que recorren la passarel·la que l’arquitecte japonès Toyo Ito va dissenyar per connectar els diferents espais d’aquest recinte, una espina dorsal inspira- da en un curs d’aigua. En un riu. Tothom camina com si sabés on va i no tingués temps. “Em sap greu, però no podem parlar”, es disculpa el nord-americà. “Estem tancant un important negoci a l’Índia”, diu el britànic. El tercer executiu, l’indi, somriu. “És top secret”, sentencia el primer.
És una reunió, una de les milers que estan previstes al Mobile World Congress, de les centenars que ahir es van fer en un congrés que va inaugurar el príncep Felip (també hi va ser el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, i el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, com també els alcaldes de Barcelona, Xavier Trias, i de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín) i en el qual, amb tota facilitat, se superaran els 70.000 assistents que inicialment havia previst l’organització. L’esdeveniment d’aquest any ocupa el triple que quan
se celebrava a les instal·lacions de Montjuïc, uns 240.000 metres quadrats enfront dels 74.500 que hi havia el 2012. Però malgrat aquest espectacular creixement, la imatge ahir, des de primera hora, va ser de ple total. Això sí, amb una voluminosa presència de nord-americans i britànics entre els assistents. Els professionals d’aquests dos països han arribat aquest any en massa. I també hi destaquen molts visitants novells que, fins ahir, no havien estat mai en aquest congrés, el més important del món en la seva especialitat.
El Mobile 2013 –el primer de la capitalitat que acollirà Barcelona fins al 2018– no és diferent de tots els anteriors només per la magnitud, sinó també perquè ha canviat completament el concepte. S’hi continuen presentant novetats, tota mena de dispositius i gadgets. Des de les estrelles tecnològiques del moment fins a fundes personalitzades amb brillants... Però és un congrés pensat, més que mai, per fer negocis. Les sales de reunions obren a les 7.30 h, una hora i mitja abans que la fira. Cada cantonada que ha quedat lliure (i no en són gaires) s’ha utilitzat per instal·lar taules i cadires. I tot un pavelló, el número 4, amb 20.000 metres quadrats, s’ha destinat únicament a crear àrees agradables de treball i de reunions de caire comercial. A més a més, algunes de les grans empreses del sector –Samsung, Sony, Ericsson, Hua- wei, ZTE... –han muntat a l’interior dels pavellons, a banda d’enormes estands per presentar novetats físiques, seus gegantines per reunir-se en privat amb altres companyies, amb clients, amb les més de 140 delegacions ministerials que han assistit al certamen, en què es continuen presentant aplicacions per saber on s’ha aparcat el cotxe, demanar un taxi o fer una consulta al metge de manera virtual, però també i sobretot s’estableixen les grans línies de negoci del sector.
“Abans es compraven mòbils, fins i tot components. Ara es compren companyies i quotes de negoci. Jo vinc a fer això”, assegura Hugh –“sense cognom”, diu en anglès amb accent texà– mentre observa com, entre el pavelló 4 i el 6, un parell de congressistes juguen al golf. A prop, a tan sols uns quants metres, hi ha dos jardins amb xiringuitos. Allà, al mig de la fira, diversos homes de negre, alguns amb mantes liles –cortesia perquè no passin fred–, continuen tancant tractes amb tauletes i mòbils a la mà.
Abans es mantenien reunions durant tot el dia a la ciutat, als llocs més diversos, i s’anava i es tornava a la fira de Montjuïc.
En aquesta nova edició, a la ciutat de l’Hospitalet, la idea que han adoptat moltes companyies –també en haver-se desplaçat al municipi veí, més lluny del centre de Barcelona– és fer agendes maratonianes, durant tota la jornada, a l’interior del recinte. Les reunions comencen a primera hora i la majoria s’acaben a les cinc de la tarda. Així, amb prou feines hi ha sortides del certamen, ni tan sols a l’hora de dinar, a les 12 hores, en ple horari europeu.
I després de tanta activitat? El lleure: les rutes turístiques, els sopars en restaurants, les copes, les sessions de spa, el flamenc –sí, hi ha desenes d’espectacles previstos per tota la ciutat– i sobretot avui el Barça-Madrid. De fet, algunes entrades per al clàssic del futbol es venen a un preu molt per sobre del que s’ha de pagar per una habitació d’hotel d’última hora que no estigui bloquejada per l’organització (més dels mil euros). Tot plegat, però –el partit també–, quan ja s’ha acabat la intensa jornada de feina. Ja se sap, abans és l’obligació que la devoció.