Itàlia i el caos

EL resultat que ens han deixat les eleccions italianes és la cosa més semblant al caos. El centreesquerra de Pier Luigi Bersani i el centredreta de Silvio Berlusconi han disputat fins a l’última papereta per aconseguir la majoria al Congrés i al Senat, en un complex sistema electoral que pot regalar la majoria absoluta de congressistes per unes dècimes, encara que servirà de poc si no es controla una Cambra Alta amb grans poders de veto. Si a aquest panorama hi afegim que el tercer home fort és el còmic Beppe Grillo, completarem l’embolic transalpí. Es miri com es miri, amb una participació del voltant del 75% dels electors amb dret a vot, una mica més del 50% ha votat contra Europa. Contra les polítiques europees. Contra les mesures que ha aplicat la troica per mitjà del seu home, Mario Monti, avui estimbat a les urnes. No és una qüestió poc rellevant: Berlusconi i Grillo han servit com a catalitzadors d’un vot antieuropeu. La cancellera Merkel promovent el vot per a Monti i un de cada dos italians fugint cames ajudeu-me de les mesures alemanyes. Per exemple, votant il Cavaliere, malgrat la vergonyosa biografia farcida de comportaments irregulars de tota mena, incloent-hi festes amb prostitutes i menors d’edat. A l’altre extrem, però donant-se la mà en l’antieuropeisme, la tercera llista més votada la lidera un xarlatà antisistema que s’ha limitat a enarborar la bandera de la lluita contra la corrupció política. Això sí, amb un argot divertit i de baixa estofa que sembla haver calat, sobretot, en l’electorat més jove. Per contra, l’aliança apadrinada per la gran esperança de Frankfurt, Mario Monti, ha quedat relegada a un humiliant quart lloc.