Els crítics del poder prenen Roma
El moviment de Beppe Grillo emergeix com l’autèntic guanyador a les urnes
Ni Bersani ni Berlusconi. El gran vencedor de les urnes és Beppe Grillo, el còmic genovès que ha assaltat la política italiana amb el Moviment 5 Estrelles (M5E), que va fundar fa tot just tres anys i mig i ha ascendit a tercera força en convertir-se en el gran vector de la indignació popular davant la crisi i l’esgotament amb els partits tradicionals.
Grillo és un showman i els seus mítings són d’alguna manera un espectacle, esquitxats d’acudits com ara anomenar Mario Monti Rigor Montis. “Rendiu-vos, esteu encerclats!”, li agrada llançar als vells polítics. Els grillini, promet, han arribat per subvertir el sistema, per fer néixer la democràcia 2.0., la democràcia directa i transparent a través de les xarxes so- cials, el seu canal favorit per comunicar-se amb els seguidors davant els mitjans, “subordinats al poder”. Li diuen populista i demagog, però el seu discurs ha arrelat entre sectors transversals de la societat, votants desencisats de la dreta a l’esquerra. I, sobretot, ha seduït els joves: segons els sondejos, és el primer partit entre els que s’estrenaven a les urnes.
Nascut fa 64 anys, als vuitanta el còmic Grillo es va guanyar una reputació com a flagell del poder amb les seves invectives televisives contra el corrupte govern de Bettino Craxi. Al seu blog –el més llegit del país– Grillo assegura que aquesta gosadia li va costar l’exili televisiu i va haver de “refugiar-se en el teatre”. No va callar i des dels escenaris ha estat un ferotge crític de la berlusconització d’Itàlia.
El 2007 salta als titulars quan organitza el Vaffanculo Day, amb manifestacions arreu del país –la més gran a Bolonya, bressol del moviment–, i recull 300.000 firmes per “netejar” la política. Dos anys més tard, funda l’M5E. L’avenç des de llavors ha estat imparable: desenes de grillini han estat elegits en eleccions municipals i regionals, ha aconseguit l’alcaldia de Parma i un 18% en les regionals de Sicília a l’octubre.
“L’M5E ha recollit la ira, la desconfiança i la frustració cap a la política tradicional en aquests temps de crisi. Però el seu auge s’explica també perquè l’experiència en alcaldies i parlaments regionals ha anat força bé: molts electes grillini són joves preparats que lluiten contra el malbaratament i la corrupció”, afirma Caterina Giusberti, periodista de La Repubblica.
Les esquerdes internes, adverteix, ja han començat a sorgir. Grillo ni tan sols no va a les llistes –una de les seves regles és que cap càrrec electe no pot haver estat condemnat, i ell ho va ser als anys vuitanta per un accident de trànsit en què van morir tres persones–, però exerceix un lideratge que alguns qualifiquen de dictatorial, expulsant tots aquells que incompleixen les seves normes.
“Hi ha una lluita interna a l’M5E”, afirma Giusberti, per qui el seu “futur dependrà precisament de la capacitat dels grillini per rebel·lar-se davant Grillo, per ser capaços d’arribar a compromisos, de pactar amb Bersani, de governar. En definitiva, d’anar més enllà del vaffanculo”.