Alemanya dóna per abolida la universitat de pagament
Baviera elimina el pagament de taxes per evitar un referèndum
Contradient la tònica europea, l’educació universitària tornarà a ser gratuïta del tot a Alemanya, després que les dues últimes regions on es paguen uns mil euros per curs acadèmic hagin decidit renunciar a aquest recurs. En un cas, la Baixa Saxònia, per canvi de govern; en l’altre, Baviera, per l’amenaça d’un referèndum imposat per iniciativa popular.
Més d’1,3 milions de bavaresos havien firmat la iniciativa per celebrar un referèndum sobre l’abolició de les impopulars –especialment entre la joventut– taxes universitàries, d’uns 500 euros per semestre. Això representava més del 14% del cens electoral firmant en tot just dues setmanes, quan la llei de referèndum estableix l’obligatorietat de la consulta si un 10% del cens la subscriu.
El referèndum s’havia de fer al maig, però els polítics bavaresos de la CSU, que s’enfronten a eleccions regionals del setembre que ve, han preferit rectificar. La solució ha estat la llibertat de vot al si de la coalició bavaresa, que inclou els liberals que segueixen a favor de les taxes, la qual cosa permet un vot abolicionista al Parlament que evitarà el desgast de perdre un referèndum quan falten pocs mesos per a les eleccions.
Baviera era l’última regió alemanya que defensava les taxes després que el gener passat les
Només regions sota govern conservador van introduir les taxes, el 2005, però ara han rectificat
eleccions de la Baixa Saxònia decidissin la qüestió a les urnes: el nou Govern de socialdemòcrates i verds de Hannover ja va anunciar que les abolirà com molt tard per al curs escolar 2014-2015.
La vida de la universitat de pagament a Alemanya, país d’educació pública, universal i gratuïta, ha estat breu. Va començar el 2005 amb una sentència del Tribunal Constitucional que va vetar com a ingerència en la sobirania regional una llei federal que impedís de cobrar les esmentades taxes a les regions. Set dels setze länder alemanys, tots ells governats per coalicions conservadores, van introduir les taxes a partir dels anys 2006 i 2007.
En un país on el privilegi heretat socialment –uns pares ben situats econòmicament– no està ben vist com a clau de l’èxit acadèmic, les taxes obrien tímidament la perspectiva d’uns estudis per als que els poguessin pagar. La seva justificació era millorar la qualitat de les universitats alemanyes, que si bé no destaquen en les llistes de les millors del món, tenen una qualitat segurament més gran: un considerable anivellament a tot el país, molt bo per a una igualtat d’oportunitats més gran.
No en totes les regions que van aplicar les taxes –sempre contestades pels estudiants– hi havia problemes de dèficit, com ho demostren els casos de Baviera i Baden-Württemberg, riques totes dues. En qualsevol cas, allà on governava l’oposició de verds i socialdemòcrates o d’aquests amb Die Linke (L’Esquerra) les taxes no s’aplicaven, i allà on queia un govern conservador eren abolides. Al final l’as- sumpte ha mort completament, i ha estat una mort molt convenient a efectes electorals.
Alemanya votarà al setembre el tercer mandat de Merkel, inevitable llevat que aleshores l’exportació alemanya s’hagi esfondrat i, igualment, tota la llegenda de la cancellera sobre l’eurocrisi. Per si de cas, Merkel afluixa en matèria de parvularis, reconeixement de parelles homosexuals i fins i tot succedanis de salari mínim. Amb una oposició de verds i SPD sense política europea alternativa –com a màxim un sí, però–, aquestes mesures han d’acabar de convèncer de la inutilitat de votar l’oposició.