Una alimentació amb garanties

DES que, a mitjan gener, el Govern irlandès va denunciar el frau de les hamburgueses de vedella on es va trobar carn de cavall, Europa viu una nova crisi alimentària. Bona part dels països del Vell Continent han estat escenari, al llarg de l’últim mes, d’un degoteig d’informacions que revelaven l’extensió d’aquest frau. S’hi han vist embolicats productors d’hamburgueses, però també de menjars preparats. I entre les firmes investigades hi ha algunes de les principals referències del sector alimentari, responsables de productes que es comercialitzen massivament en països d’Europa i, també, d’Àsia. Com és natural, aquest nou cas obliga les autoritats a incrementar la vigilància sobre la cadena industrial alimentària i a aplicar nous controls que garanteixin la idoneïtat dels productes i, en últim lloc, la salut dels consumidors. Obliga també a perseguir els culpables de conducta fraudulenta, per evitar que reincideixin. És ben cert que els processos industrials s’han desenvolupat fins a extrems fins fa no gaire insospitables. Avui sabem que en una sola hamburguesa pot haver-hi carn procedent de milers de caps de bestiar. Però, tot i així, l’obligació de les autoritats sanitàries és impedir aquests excessos. La mateixa sofisticació que s’aplica al frau s’ha d’aplicar a reprimir-lo.

Aquesta vegada s’ha considerat que la carn equina venuda com si fos de vedella no comportava risc per a la salut del consumidor; que el més censurable era, abans que res, el frau. Però la salut s’alça com a indiscutible teló de fons d’aquesta mena de debats. Una alimentació adequada és indispensable per al bon desenvolupament i la bona salut dels ciutadans. I tots els esforços que es facin per perfilar un model alimentari garantista seran pocs.

En aquesta conjuntura, resulta particularment interessant l’estudi Predimed, realitzat al llarg de deu anys a Espanya. Les conclusions ens indiquen que la dieta mediterrània és la millor del món. No estem parlant –també podríem fer-ho– de les bondats en l’àmbit estrictament gastronòmic, sinó dels avantatges que aporta a l’hora de prevenir diversos tipus de malalties. Segons l’estudi, avalat per The New England

Journal of Medicine, el consum habitual de fruita, verdura i hortalisses, de peix, fruits secs i oli d’oliva verge extra reporta beneficis inqüestionables. A tall d’exemple direm que, entre les prop de 7.500 persones sotmeses a estudi, el risc d’infart es va reduir un 23% durant els cinc anys posteriors a l’adopció d’aquesta dieta. I el risc d’ictus encara va caure més, fins a situar-se en un 39%. Així mateix, entre les persones que ja han patit algun d’aquests accidents, el recurs a la dieta mediterrània redueix el risc de recidiva. Tot això permet als autors de l’estudi demostrar que la dieta mediterrània salva vides. És a dir, que no es tracta d’una dieta només aconsellable, sinó totalment pertinent si el que es pretén és contribuir, mitjançant l’alimentació, a una salut millor.

La responsabilitat, també en l’àmbit de l’alimentació, és una tasca compartida per les institucions i pels ciutadans. Les autoritats han de vetllar sempre per l’excel·lència i la legalitat de les activitats que es duen a terme en la cadena industrial alimentària. Els ciutadans, per la seva banda, han de ser conscients que el tipus d’alimentació que triïn serà determinant per a la conservació de la salut.