Novetats en dermatologia
Fa anys vaig tenir un mòbil amb teclat tàctil. El primer que vaig haver de fer va ser aconseguir que, cada vegada que pitjava una tecla, deixés d’intentar predir el que anava a escriure per completar la paraula. Perquè no completava la paraula que jo volia escriure sinó la que ell es pensava que jo escriuria. Si intentava posar “queixal”, només escriure la q i la u, el mòbil calculava que volia escriure “quimioteràpia” i completava la paraula, i aleshores havia de tornar enrere i esborrar les lletres sobrants. I, si havia aconseguit sobrepassar la q i la u i havia escrit “que”, el mòbil m’hi afegia unes quantes lletres i formava “querella”, per exemple, o qualsevol altra que ell hagués decidit. De manera que havia de tornar enrere i aconseguir que s’estigués quieteta. Finalment vaig aprendre a desactivar aquesta funció previsora i ara és el primer que desactivo cada cop que canvio de mòbil. Als experts en smartphones els deu semblar que desactivar-la és fàcil, però per als que no som més que simples usuaris és un enuig atabalador, gairebé tant com aquell clip estúpid –amb ulls i celles– que apareixia en versions antigues de Windows, decidit a ajudar-te en la confecció de qualsevol mena de document. ¿On deu haver anat a parar, per cert?
L’altra cosa que no m’agradava d’aquell mòbil és que, quan hi escri-
Veig que, en pantalles tàctils, a molta gent li costa pitjar amb precisió una lletra
via, per comptes de la lletra que volia teclejar apareixien les de les tecles contigües. Dec tenir els dits massa grossos, però veig que, en pantalles tàctils, a molta gent li costa pitjar amb precisió una lletra i no també les del costat. Evidentment vaig comprar llapis digitals, d’aquests de punta tova, especials per a pantalles tàctils. Però a la fi me’n vaig atipar i el següent mòbil que vaig comprar va ser amb teclat físic, un Blackberry que al cap dels anys va substituir un altre Blackberry, també amb teclat físic. Ara veig que, al Mobile World Congress que se celebra aquests dies a Barcelona, una empresària catalana –Sara Udina– hi presenta un punter que s’enganxa al tou del dit i et permet escriure en pantalles tàctils sense que t’equivoquis de tecla i en pitgis una per una altra. L’invent es diu Digital Freckle (piga digital) i consta d’aquest punter de silicona i d’una banda de subjecció que la pell tolera perfectament. Sara Udina va presentar la Digital Freckle l’any passat a la fira Innova de Brussel·les, i li van donar dos premis. A la foto de promoció, l’invent recorda aquestes esplèndides ventoses Compeed que venen a les farmàcies per protegir les butllofes que et fas als peus; quan camines molt, per exemple. La diferència és que, tot i el nom amb que l’han batejada, el punter de la Digital Freckle no és pas pla com una piga sinó rodó com una berruga. Llàstima que ma mare se n’hagués fet treure aquella grossa, rodona i marró que tenia en un dit perquè, amb un smartphone a les mans, ara seria la reina del tecleig. Si no fos morta, esclar.